El llarg i càlid vespre de Nadal, després de fer cagar el tió per a petits i grans, solem jugar al diccionari. Ahir érem 11 jugadors adults i joves. La canalla es limita a repartir els papers i les butlletes.
Qui no ha jugat al diccionari no sap què és riure fins a rebentar. El diccionari que fem servir és molt antic, ple d'entrades estranyes i curioses i personatges insòlits, castellà i gastadet, aneu a saber de quins avis. Ara bé, les definicions que incorporem nosaltres, són memorables. He traduït dues respostes, perquè en general són intraduïbles.
L'Anna Vergés Xirinacs s'ha dedicat a recopilar-ne algunes des de molts anys enrere i n'ha fet un llibre. Una vertadera joia, perquè comences a riure a la primera i acabes plorant i amb les costelles adolorides. Ja m'enteneu. Com a exemple n'extrec dues:
JACOB BEN YEHUDA CABRIT (paraula proposada).
Resposta 4. Artesà plater, fill predilecte de Cabra, que va refondre els set Cristos de la Capella dels Ferrers.
Resposta 5. Nascut a La Bisbal. De petit ja destacava per la llargària del seu membre. Va crear el Gremi d'Aplegadors d'Anacròstics, i n'arribà a president. Morí ofegat en una sèquia.
*
JULIÁN (paraula proposada).
Resposta 2. Epaminondas Ferguson y Julián de Bujalance, duque de la Frijolera, que fue palafrenero de Mendizábal durante la desamortización.
Resposta 5. Juan Julián de Trastámara, apodado el Julián de la Escudilla por caer de pequeño en una olla de escudella. Llegó a vicario de Olot gracias a su origen reusense.
*
No cal dir que el diccionari és un joc altament educatiu i saludable. La gent, a més de riure, ha de saber escriure una bona definició. I, el més important, ha d'aprendre a resumir, cosa que als escriptors els costa molt. Ha de saber llegir els manuscrits sense entrebancs i dissimular el riure, perquè tothom doni cada definició per bona.
Hi ha noms i objectes que es repeteixe d'any en any, i creen una complicitat que ja fa riure només d'escoltar-la. Hi solem incorporar personatges del moment, com Trullenque, Aznar, Recasens, el Baró de les Quatre Torres i un llarg etcètera que, vistos en la distància, fan una mena de crònica social.
Hi ha dues menes de jugadors: els enginyosos, que escriuen definicions provocadores i molt imaginatives, sabent que ningú els votarà perquè no se les creuran; i els espavilats, que imiten l'entrada del diccionari i així poden aconseguir que els votin i obtenir més punts.
*
Autobiografia. Collage d'O. X.
2 comentaris:
Realment un joc molt original!
Bones festes!
Dons si que ha d'estar bé...
Només hi ha un problema, s'ha de saber escriure
Publica un comentari a l'entrada