EL PERNIL I LA PELL DE BRAU

EL PERNIL I LA PELL DE BRAU
a J.G.D.

Mai, en punyetera vida,
aquesta escriptora humil
havia rebut per feina
l'obsequi d'un bon pernil.

¡Ai, fillets, i com me'l miro!,
com busco aquell ganivet,
com en tallo una punteta,
que em deleixo pel tastet.

Això no s'estila, al gremi:
t'engeguen a la punyeta,
tot són enveges pel premi
i sovint fan la traveta.

Però tot nascut de mare
sap que els escriptors mengem,
i que amb una figureta
sí que no ens afartarem.

El més curiós del cas,
és que el pernil en qüestió
-torno a dir que és el primer-
ve d'un col·lega escriptor.

¡Valga'm Déu, la providència,
les set glòries, la ciència!,
perquè miracle veiem
amb saborosa presència.

Bon escriptor, comprensiu:
per tal present, gràcies mil,
perquè ja ho deia l'Espriu:
aparteu la pell de brau,
que ara arriba un bell pernil.



LO GAYTER DEL BALCÓ

Il·lustració de H.C. Appleton per a "Songs of Innocence", de William Blake.

2 comentaris:

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

molt bona aquesta, quina inspiració matutina

Israel Clarà ha dit...

A veure, estimada Olga, si els nostres estómacs són amorosits per aquestes llenques regalades... Bones són les pernilades. Almenys regala'm l'os per al caldo...