L'ARBRE QUE EL VENT S'EMPORTÀ



Divendres assistíem a la festa de Nadal dels petits del col·legi que porta el meu nom. Infantons de P3 i P4. Va ser una satisfacció gran: tenien l'hort ben plantat, els arbres podats, estris reciclats amb imaginació, les instal·lacions pintades, la biblioteca que creix... Els pares havien ajudat a fer l'arbre amb fustes i, imagineu-vos, càpsules de colors de les màquines de cafè... netes i plenes de porespan. Hi havia una gentada entusiasta: pares, avis, altres familiars.

Doncs bé, sort que hi ha màquines de retratar... La nit anterior, aquella ventada que hi va haver els fa ver tot l'arbre miques i bocins. ¡Quin desastre! ¡Quina desil·lusió! Nosaltres ja no el vam veure

Ara jo us el passo, perquè tingueu en compte el bon ànim d'aquests mestres i pares i recordeu l'arbre que el vent s'emportà.

*
Nadala CEIP Olga Xirinacs. Tarragona.

1 comentari:

Israel Clarà ha dit...

Moltes gràcies, Olga, per aquest fragment de tendresa en aquests dies tan especials, que més que no pas felicitat per a tothom el que hauríem de desitjar fóra viure més harmoniosament amb nosaltres mateixos per poder oferir així el millor de nosaltres als altres, sigui Nadal o no ho sigui. Com tu sempre fas. Una forta abraçada!