Com que som tan eixerits, avui ballarem el so de l'estatut que no sona. Fet i fumut, ja només som pell i os, i no podem perdre gaire cosa.
¿Que cauen els símbols que sostenien els valors de la pàtria? ¡Marededeusenyor!, que exclamava en Higgins. Els del xotis toquen les trompetes i s'ensorren les defenses del país. Això em recorda Jericó.
"Fou una pàtria, va morir tan bella / que ja ningú no la gosà enterrar..." escrivia en Ventura Gassol, de La Selva del Camp. Ergo som morts. (Perdó, puristes, perquè no em funciona la cursiva.
Avui hauria de sortir l'Home dels Collons. Com que aquest ja fa temps que no viu al país, o potser caldria buscar-lo amb llanterna, com feia Diogenes el Cínic, doncs tots contentets a esperar demà. Demà sortirà l'Home dels Nassos, ben grossos, a veure si ens els toquen força, perquè la mosca ja l'hi tenim fa molt de temps.
*
Dibuix d'O. X.
1 comentari:
«Un pasito pá 'lante, doña Olga, un pasito pá tras...» Los cojones, como a Don Juan, a mí también se me van porque desde estas alturas peninsulares a veces me ha costado comprender la reivindicación catalana, pero de números sí entiendo y cuando he estudiado un poco más a fondo la situación económica de los catalanes me alegro mucho de ser asturiano, aunque mi esqueleto no pueda moverse ya con la soltura con que lo hacen los suyos... Un cálido abrazo.
Publica un comentari a l'entrada