UN MAL DIA


UN MAL DIA
*
10-1-14
*
En aquest moment, temps d’observar i retratar, un home gran ha intentant tirar-se Balcó avall. Ha deixat gorra i bastó, s’ha enfilat i ha saltat la barana, agafat encara a l’altra banda. Un home que passava amb un gos se n’ha adonat i l’ha convençut que sortís, l’ha ajudat a fer-se enrere del salt de mort. Un altre home avisava la policia. He vist que l’home gran plorava quan els altres li passaven el braç per les espatlles per consolar-lo. Grupets de gent es mantenien a distància. L’home gran ha passejat pel Balcó mentre els altres vigilaven. Anava mirant avall.
Ha arribat la policia de seguida. Li parlaven amb compassió. L’han allunyat una mica i s’han assegut al parterre de sota de casa nostra. Al cap de poca estona l’home ha marxat amb el cotxe de la policia municipal.
Sempre l’interrogant darrere de la tragèdia.
Sempre jo amb un nus a la gola i cantant molt endins l’Agnus Dei de Samuel Barber.
*
Fotos d’ara. OX.



19 comentaris:

Oliva ha dit...

EL VIURE DINS EL NO RES......POTSER SI QUE LA MORT ES MILLOR COMPANYIA¡¡¡

Carme ha dit...

Ostres, a hir el teu post d'incitació al suicidi, avui... Aquest intent. Compartim nus a la gola... Olga!

A vegades penso... Fem bé salvant qui no vol ser salvat? Un difícil dilema que només es pot respdre d'una manera: salvant provisionalment... No sé si som conscients que salvem la vida i després, què?

Jordi Dorca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Dorca ha dit...

Plorem junts, no sé si serveix.
Plorem junts, encara que no serveixi.

Montse ha dit...

Ostres, Olga, he passat de la indignació i l'ironia, al nus a la gola. Realment, un mal dia, per tu... i per al pobre home que potser ja no volia viure més!

una abraçada!

Galionar ha dit...

Em fa pensar molt el comentari de la Carme: fem bé salvant qui no vol ser salvat? M'afecta d'aprop; m'hi vaig trobar amb la persona que em va iniciar al món dels blogs; un parell de vegades vam poder evitar el seu suïcidi, però al final va guanyar ell. Des de la bona fe, no li vam fer cap favor perllongant-li l'agonia de la seva vida... Un tema tremendametn profund i que fa pensar molt...
Una abraçada.

Salvador Macip ha dit...

Quina història més trista, malgrat el final feliç (?). Massa freqüent darrerament.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El suïcidi inspira molta pietat...

Eduard ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eduard ha dit...

Extraordinari díptic el que formen sobre el suïcidi els teus dos últims articles: de la banalització del suïcidi tractat com a art a la realitat crua i aspra de l'intent de suïcidi real i que finalment queda en poc més que un apunt més en l'agenda de serveis de la burocràcia a la qual hem delegat la tasca de vetllar per les nostres vides.
Potser tot intent de suïcidi no és altra cosa que una denúncia d'un fracàs de socialització. Potser només és el crit adolorit de la voluntat de viure. I potser tota representació de la mort voluntària és, en reciprocitat, una aspiració a la minúscula i efímera popularitat que aconsegueixen els suïcides en el seu últim acte de protesta contra la vida, a penes una manera disfressada de veneració de la mort.

novesflors ha dit...

No podem saber en cada cas si fem bé salvant-lo o no. És dolorós que una persona arribe en aquests límits.

M. Roser ha dit...

Caram noia, sembla que el Balcó crida als desesperats...
Penso que no n'hi ha prou em salvar, algú, després s'ha d'ajudar a resoldre el problema que la induït a tirar-se...I de vegades plorar junts com diu el Jordi, pot ajudar molt...
Bon cap de setmana.

M. Roser ha dit...

Perdó, volia dir "amb" salvar...
i "se l'ha" d'ajudar...Snif!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Espero que puguin ajudar a l'home abans no arribi a un punt de no retorn. Jo crec que almenys s'ha d'intentar.

cantireta ha dit...

El que és salvat, després et bandeja. Et queda la pregària distant, i el recel d'haver fet el que calia, almenys en el present.

...i escaig ha dit...

Jo també crec que s'ha d'intentar ajudar, d'entrada almenys, després la realitat dirà

Helena Bonals ha dit...

Jo ja saps com penso d'aquest tema, Olga.

gloria abras pou ha dit...

Jo també penso que potser interferim en una vida que vol finalitzar. Penso en la covardia de no poder afrontar el dia a dia i en la valentia de causar-se la mort. Els suïcides em mereixen respecte.
Un petó, Olga.

xavier pujol ha dit...

Cap ésser intel·ligent pot descartar totalment el suïcidi. Diria que en el cas concret que ens expliques, Olga, si l'home s'ha deixat convèncer, és que potser no estava segur del que volia fer.
Tant de bo desapareguin els motius que l'han conduït fins la barana de ferro. O que com a mínim li siguin més suportables. Si no és així, tots els respectes per qui decideix abandonar un lloc on no hi està bé.
Fita