SANG DE GUERRILLES



SANG DE GUERRILLA
            *
17-1-14
*
Per començar bé l’any, poso per davant la meva sang guerrillera, la poca que em deu correspondre per part dels Palet de Rubí, però vaja, almenys en participo.
            Aquest eixerit i ben plantat guerriller que encapçala les fotos era el meu besavi Joan Palet i Riba de Rubí. Bona planta i ben armat, encara que la fotocòpia se li ha menjat la punta blanca de les espardenyes.
            El besavi, doncs, seguia el seu germà, el cèlebre Palet de Rubí, Josep Palet i Riba (1845-1908). Josep, guerriller republicà i polític electe, participà en accions amb el general Baldrich primer, i aconseguí alçar 1.500 homes al Vallès que, segons les cròniques, s’uniren al Xic de les Barraquetes. Josep va lluitar en fronts diversos, sempre seguit pel seu germà Joan, pare de la meva àvia Lola Palet i Llugany.
            Tinc una carta autògrafa de la besàvia Antònia on retreu a Joan, amb dures paraules, que se’n vagi a guerrejar amb el seu germà en comptes d’estar per la família. “Tens cor de tigre”, li arriba a dir la pobra dona. I tan bon mosso com era, aquest Joan.  
            Aquests dies, amb el recompte familiar que fem, recuperem noms i cares. Important sobretot el llibre amb totes les branques Xirinacs que va recopilar i editar Valentí Xirinacs, del Prat. Molt meritori, el seu treball. Palets en tenim menys. Díaz bastants, tota vegada que es feien retratar en corporació familiar, cosa que ha servit molt per a identificar-los.
            El que voldria és haver vist aquest besavi guerriller en alguna de les seves actuacions agosarades, perquè estic segura que era atrevit i de principis ferms. A veure si m’encomana energia, ara que el faig reviure aquí per a coneixement dels lectors.
            *
Arxiu de Sergi Xirinacs

15 comentaris:

Montse ha dit...

Quanta sabiduria ens poden encomanar els nostres avantpassats! el més normal és que, fins que no arribem a grans, no els en fem gaire cas (parlo per mí)ara em sap greu, no haver investigat una mica més a fons en les arrels familiars.

Oliva ha dit...

CORRE LA BRAMA,QUE QUASI TOTS EL CATALANS,TAN ELS DE PAGUES,COM EL URBANITES,TENIN GOTETES DE SANG,O GUERRILLERA O ANARQUISTA......I EL NOSTRE COBARD OBLIT,HANS FAR MES CULÀBLES.

Loreto Giralt Turón ha dit...

En aquests moments a tots ens convé una mica de sang guerrillera. Sense armes però amb fermesa.

Maria Dolors Giral ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maria Dolors Giral ha dit...

A les armes ciutadana Olga. Però a cadascú les seves. Les teves són prou bones.

M. Roser ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
M. Roser ha dit...

Caram, això de tenir sang guerrillera, són paraules majors! En pots estar ben orgullosa, perquè segur que algun gen, encara que estigui ben amagat, en deus tenir...
És interessant i divertit indagar sobre els avantpassats. La Montse té raó. L'altre dia comentàvem, amb la meva germana, el fet que de joves no ens haguéssim preocupat d'esbrinar històries familiars, que ara ja no podem saber, perquè les persones que ens les podien explicar, ja no hi són!Quant et vas fent gran, tens més ganes de conèixer les teves arrels.
Bon diumenge, Olga.

xavier pujol ha dit...

Potser a més de cor de tigre, en alguna ocasió va tenir urpes de cotó.
Fa més de cent anys que a la teva família començà la resistència.
Els besnéts veuran finalment l'alliberament.
Fita

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tu ja tens ànima de guerrillera, per bé que les teves armes són la ploma i la literatura.

Jordi Dorca ha dit...

i el cor de tigre. M'hi encomano.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Fer reviure, recrear, la memòria vivifica, en realitat no mor res, només s'oblida, per això hi ha coses que no podem -no devem- oblidar!

Helena Bonals ha dit...

No m'agrada de pensar que el meu avi va anar a la guerra, ho sento!

Carme ha dit...

Ui! M'havia escapat aquest post!!!!

Tot sovint passo per davant d'aquesta casa... a Rubí. I sí que m'he fixat en la placa. Ara quan hi passi, pensaré en tu i en la teva sang de guerrilles...

gloria abras pou ha dit...

S'ha de fer la guerra sense sang i ja estem aprenent la manera. Convé no oblidar mai l'arma de les paraules i la resistència ferma per recuperar allò que és nostre i ens han pres.
Un petó, Olga.

Anònim ha dit...

Hola Olga, soc una historiadora de Rubí i he trobat molt interessant aquesta entrada teva. Voldria saber si en podríem parlar, li estaria molt agraïda. El meu correu electrònic és: mgda @ riseup.net