RARA AVIS

RARA AVIS
*
21-1-14
*
Aquests dies anem removent difunts. Fem inventari per saber i recordar les interioritats de la casa.
Dins d’una capsa de porcellana japonesa he retrobat aquest fragments de dos cranis estranys que ja no recordava. ¿Aus dentades? L’estat de les dents indica que  potser un dels individus era fumador i l’altre no. ¿Qui ho va desar, i d’on ho va treure?
Fa anys que deuen ser a casa i s’han conservat bé en el seu sarcòfag. Si són aus, entren a la categoria de ‘rara avis’; segons el diccionari, l’Esperit Sant era classificat com a ‘rara avis’. No sabem si l’Esperit Sant disposava de queixals.
Ofici de contemplatiu i observador de la natura per dins deu ser el de taxidermista. En el cas de les meves dues ‘rara avis’ el cos no s’ha conservat i, per tant, es fa difícil la classificació. Ara recordo tres narracions amb taxidermista: “El vuelo inmóvil”, de Pemán.  “L’home que sabia massa”, en aquest cas pel·lícula d’Alfred Hitchcock. I “Claqué”, conte d’Olga Xirinacs.
Si algú em pot ajudar a classificar-les, n’estaré agraïda.
*


8 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

No sé si pot ser una pista fiable: tots dos tenen la mirada d'en Mariano i la forma dental d'en José Mari.

Jordi Dorca ha dit...

Els ingredients són excel·lents.
Això sí: el protagonista hi hauria d'arribar en taxi, i amb un llibre de Pemán sota l'ala.

Montse ha dit...

hahaha! veig que en Josep Gironès se m'ha avançat! La de les plomes té una tiradeta a la "Espe", també,no trobes?

mot de pas: Saturday (si arriba a sortir-me samedi, ja em penso que hi ha un contuberni judeo-massònic)

Carme ha dit...

:) he, he, he... jo no puc pas ajudar-te, però ja veig que els comentaris donen idees...

novesflors ha dit...

No sabria què dir-te però després de llegir els comentaris les tornaré a mirar, les rara avis, a veure...

M. Roser ha dit...

Caram, quines coses que guardes...Aus amb bec i dents? Faré memòria a veure si em recorden algú!
Bona nit.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Sempre m'han fet molta angúnia -i en certa manera, pena- els animals dissecats, encara que el món de la taxidèrmia dóna molt de joc.

xavier pujol ha dit...

Norman Bates, a Psicosis de Hitchcock, reconeix que és un taxidermista aficionat, i que només disseca ocells.
Els B30, que va ser un conjunt pioner de Roc Català dels anys 80, va fer una cançó que es titulava: "T'ompliré de palla, potser de sucre o de cotó". Una curiosa cançó que és molt difícil classificar-la com a cançó d'amor, on l'enamorat tenia dèries taxidermistes.

Fita