VAL MÉS AMB UNA COPETA

VAL MÉS AMB UNA COPETA
*
4-9-13
*
Brots verds i prediccions catastròfiques. Això primer ho menteixen els polítics, i el segon ho asseguren els economistes. Esquizofrènia. Qui no tingui un cervell molt trempat no podrà afrontar les realitats que ens esperen.
            És per això que proposo encarar setembre i els dies que seguiran amb una copeta de licor de móres amb base de vodka, si pot ser fet pel nostre veí de Mont-ral, Agustín, bon conversador i versaire quan respon els meus poemes de El Gaitero de las Peñas (Feroces), ell amb el nom de Afrodisio de Camembert.
            Primer tenim la Via per a la Independència. Però ja hi som. Tants caps, tants barrets. Tinc entès que alguns estranys ‘patriotes’ en desertaran per encerclar La Caixa. Colloni... ¿És que no ens podem unir ni per coses importants? Al final semblarem fills d’una carallotada, que és el que som si coneixem l’origen de les paraules. Aneu a les Terres de l’Ebre, dones amb toca, que allà feu falta.
            A Tarragona ja fa molts mesos que s’organitza La Gran Beatificació. Sona com pel·lícula de La Gran Evasió o similar. Va començar que volien beatificar el bisbe Borràs, de La Canonja, auxiliar de Vidal i Barraquer, aquest exiliat a Suïssa; junt al bisbe Borràs es va pensar beatificar uns quants religiosos “màrtirs” de l’arxidiòcesi durant la guerra civil espanyola. Era pel 27 d’octubre vinent. Assabentat de tot això el cardenal Rouco Varela, decideix que s’hi afegiran els “màrtirs espanyols” de la guerra civil. Tots a Tarragona. Comencen a alçar-se protestes, i això que a Tarragona no ens distingim pel patriotisme català. Continuo. Passen l’acció al dia 13 d’octubre i llavors sembla que es vol fer coincidir L. G. B. amb el Día de la Hispanidad, que és l’anterior. Ja hi som. Més protestes des de Tarragona. Rouco i la seva cort de kikos apareixeran amb les banderes corresponents. ¿Us ho podeu imaginar? Jo necessito perspectiva. Si això fos a Girona penso que ni s’hauria organitzat. Però nosaltres som la torna de la independència, segons deia El Temps fa anys. M’imagino un pifosti descomunal que podria semblar una novel·la de Chester Himes, amb els seus grandiosos desenllaços. ¿N’heu llegit alguna? Valen la pena, són èpiques, i recomano “Cotó a Harlem”.
            Mentrestant bec a la vostra salut, que és temps de móres.
            *
            Foto OX

             

5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Em fa moltíssima il·lusió la Via per la Independència, entre d'altres raons perquè és un esdeveniment més objectiu de valorar que una manifestació. O hi som tots o no. Els que van tenir la idea s'han lluït, tot i que si no surt bé ens la juguem, ens ho retreuran pel dret i pel revés.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Al camí de casa també hi ha móres. En collim i en fem melmelada. Boníssima, i barata, amb els temps que corren.

Jordi Dorca ha dit...

A la vostra salut, Olga, que el pifosti també se m'ha posat bé.

M. Roser ha dit...

Sinó anem tots a la una, no farem res de bo, la veritat és que no sé a què juguen alguns...O potser hi ha qui intenta allò de "divide i...".
Millor una copeta de licor de mores, per treure'ns els mals humors que alguns ens provoquen...
Petonets.

Enric H. March ha dit...

Darrerament no deixo gaires comentaris als teus apunts... Si t'he de ser sincer, em fas molta enveja cada cop que ens mostres uns fruits acabats d'agafar, les clarors de setembre, les ombres, els campanars, l'aigua persistent, la taula parada... Res que m'enxampes treballant mentre miro per la teva finestra.