AIRE ALAT

AIRE ALAT
*
28-9-13
*
Un estiu i un altre m’admiro de les petites ‘zigaena filipendula’, que trobem als camins generalment ombrejats. En diem papallones blaugrana, perquè la majoria de les que trobem són d’un elegant blau metal·litzat, i són classificades pels punts grana que tenen. N’hi ha de colors variats, però als nostres camins habituals predomina la blaugrana, sempre associada a la flor d’escabiosa ( foto) o a algun card de color similar.
No tenen la flexibilitat ni la gràcia dansant de la papallona comuna que ens precedeix pel camí en volada indecisa il·luminant l’aire. La ‘zigaena’ és una mica més rígida i sempre descansa a la flor, sola o en parella. Popularment se’n diu gitaneta, pel vestit de pic de colors, i no sé si el nom científic també li han posat per tzigana, o gitana. Sigui com sigui, i sigui el que vulgui, el nom sonor de zigaena filipendula sempre m’ha quedat a la memòria. Ell sol és una línia de vers. ¿Amb què el podríem fer rimar? Diuen que és verinosa i porta cianur, però gràcies als colors vistosos les altres espècies depredadores queden advertides: ‘no em toqueu’. No n’he agafat mai cap, no em ve de gust, segurament hi trobaria un tacte aspre; en canvi sempre les observo una bona estona: són una joia que brilla un moment per a qui sap mirar i admirar.
L’aire sempre és alat, ala gran o petita. Aquest és un vol ran de terra. Un secret desat al bosc, on hi ha la riquesa amagada.
*

Fotografia: Xavier Borràs.

6 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Com llàgrimes o perles voladores...
Ben retrobada, estimada Olga.

Helena Bonals ha dit...

Un vol ran de terra, com el de Kafka a "El desig de ser indi".

Loreto Giralt Turón ha dit...

De vegades els colors més bonics tenen el pitjor verí. No crec que aquest sigui el cas. Són molt maques.

M. Roser ha dit...

Si som bons observadors veurem que la natura ens obsequia amb un bé de Déu de plantes i animalons d'una gran bellesa...Ens hi podem estar bones estones en la seva contemplació...
Bon diumenge Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Els moviments de les papallones, lleugers com l'aire, ens pot recordar la llibertat de l'esperit.

Joan Josep Tamburini ha dit...

A la casa Sant Josep de Cambrils, tenim una colecció esplèndida de papellones. Crec que tan sols falten tres, per tenir totes les de la península. Però jo me l'estimo més en el camp. Una abraçada: Joan Josep