ELS GAITERS DE GRAUS

ELS GAITERS DE GRAUS
*
22-9-13
*
Tinc parents aragonesos i me’ls estimo de veritat. Mantinc correspondència amb la meva cosina Lucía Díaz Castán, que viu a Almudévar amb la seva família i té cura del seu pare, el meu oncle farmacèutic Venancio Díaz, ja vellet. Aquest oncle exercí de farmacèutic a Benasc en temps que jo era noia. El mes que vaig passar allà requeriria un llibre sencer per explicar-lo.
La meva tia Lucía Castán Falche provenia d’una bona casa pairal de Graus, on també vaig ser i on em van obsequiar amb confitura de tomaca verda i vermella.
I a Graus és on trobo el Gaiter. La cosina sap que quan faig poemes satírics en castellà sóc El Gaitero de las Peñas (feroces). Per això m’ha enviat una fotografia que no té preu per a mi, i que mostra els gaiters (gaita de bot, gralla i oboè). És del 1911. Quan arribaven per festes (14-15-16 de setembre) els gaiters pel pont de Graus eren rebuts pels trabucaires. També m’ha enviat documentació completa feta per un grup de recerca del folklore “Arafolk, el web de la música tradicional aragonesa”.
Penso que per un sentiment romàntic i atàvic, sento la proximitat d’aquell territori i no se’m fa estrany. Pirineu aragonès, Ribagorça, Pallars. Tot compartia - ¿comparteix encara?- una parla i uns instruments que ens són comuns, amb totes les variacions que el pas del temps comporta. Es rebia influència occitana i catalana, Ribagorça és frontera i també unió. La Corona d’Aragó. Pere IV el Cerimoniós volia que cada nau portés el conjunt de músics tradicionals. Festes i danses són antigues, documentades el s. XVI, continuades, gairebé desaparegudes els primers temps del s.XX i ara en intent de recuperació gràcies als esforços dels estudiosos. Els Gaiteros de Caserras (al sud de Benabarri), els personatges com furtaperes i vulquiadó (sic), i tants cognoms com Lloret, Subirà, Bernabeu, Codoñer, Castell, aquest últim tocava la gaita a Graus, Benabarri i Camporrells.
En fi, val la pena a qui interessi llegir tot el text, i que em perdonin Mariano Pascual i Alberto Turón, que porten el web   http://www.arafolk.net , per aquest apunt maldestre. I un agraïment a la cosina que em reconeix Gaitera, encara que jo potser tiro més al Gaitero asturià, però aquest pirinenc de Graus el considero parent i tot.

*
Foto arxiu Díaz-Castan

3 comentaris:

Lucia Diaz ha dit...

Tus palabras me han transmitido cariño por la familia , he de decir que soy catalana , asturiana , gallega , vasca y aragonesa y me siento como soy " pegadiza " a todo lo que me gusta . Te doy las gracias por recordarme mi infancia con tus letras . Aúpa GAITERA.

M. Roser ha dit...

Suposo que a tots els indrets del Pirineu deuen tenir un folklore semblant. He visitat la web que ens has deixat, que explica molt bé les tradicions, danses , cançons...Però he trobat a faltar alguna peça musicada...
La foto molt autèntica.
Bon capvespre Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Amb Aragó i la seva gent hi tenim arrels comunes i un futur a compartir,
sempre i quan no ens girin l'esquena per mirar cap a Madrid.
Rodolí!!!