¡ARA ÉS L'HORA!

¡ARA ÉS L’HORA!
*
9 / 10  / 11 – 9 - 13
*
Ara és l’hora de donar-se les mans i afilerar-se per marcar país pas a pas, sencer. El país l’hem proclamat moltes vegades i amb veu forta, imaginativa, creativa, entenimentada, però com que les oïdes sordegen, cal que ens humiliem una i altra vegada per pidolar el que és nostre. Ja és un destí ben desgraciat, aquest.
            “No s’ha d’anar de pressa”, ens prediquen, encara ara, els catalafostis que es creuen amb autoritat per alliçonar-nos (i la tenen, mal que ens pesi, perquè alguns els han votat). ¡¡¡300!!! Tres-cents anys fa que ens esperem, senyors. Ni una tortuga fòssil avançaria més a poc a poc que nosaltres. El mal és que som tan indecisos, estem tan poc convençuts de la nostra personalitat, que combreguem, resignats, amb rodes de molí.  
            S’ha treballat dur per arribar a aquest 11-S-13. Moltíssima gent s’esforçarà per marcar una via que significa dins nostre i a ulls de forans: fins aquí arribem defensant el que és nostre. Prou imposicions, que ens bastem per dirigir casa nostra.
            Dies d’esperances, aquests. Els hem de viure des de la plena maduresa, perquè la natura ens en dóna exemple: els fruits ja són recollits i la terra espera que la fecundin de nou. Rellegim l’”Elegia Tardoral”, de Ventura Gassol, que s’acaba així: “(...) esperen una veu que aleni fort / i es remouran en flames arborades, / que sota de les cendres hi ha el caliu / que ha d’abrandar la Pàtria banda a banda.”
            *
Collage d’OX  


11 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

"sota les cendres hi ha el caliu"

i sí, som vius, i sí, després de 300 anys tenim pressa.

Bona diada!!!

Helena Bonals ha dit...

Seria molt maco que fos el 2014. És tot un símbol, aquesta data.

El porquet ha dit...

Realment els catalans es veu que som lents de mena. Però potser, aquesta lentitud, ha fet que siguem nosaltres les generacions que tenen l'oportunitat de fer el pas definitiu.

Ho tenim a tocar. Som-hi!

Carme ha dit...

Olga, un post molt maco, vols enllaçar-lo amb la cadena de blogs?

Si m'avises t'hi poso i només hi hauràs d'afegir un enllaç amb un altre blog.

Ho hem centralitzat, en aquest blog.

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

Loreto Giralt Turón ha dit...

Només depèn de nosaltres, ens en sortirem! Bona Diada, Olga

gloria abras pou ha dit...

Jo crec, Olga que passats trescents anys ens hem anat endormiscant i ara temem no està a l'alçada. Cal que creiem en nosaltres com a nació. Ja ens anirem entrenant. Compte no prendre model de l'opressiva Espanya.
Salut!

Eduard ha dit...

Crec que tens tota la raó, però alhora cal reconèixer que haver aconseguit mantenir aquest caliu sota les cendres és una mena de miracle hisròric. crec que els catalans som a temps de donar un gran exemple de ressorgiment democràtic al món, modest i potser no reconegut, però que a nosaltres ens ha de fer més vius i més forts.

Oliva ha dit...

CATALANS,ESMOLEM TOTES LES NOSTRES ESPERANÇES.I DE PEU,I CAP ALT,I CORT CALENT¡¡¡¡¡

Galionar ha dit...

Molt bona diada, Olga! Unim mans i esperit de llibertat!
Una abraçada.

M. Roser ha dit...

Bona nit Olga, acabo d'arribar de la Via, i ara l'he seguida una mica per TV3. He pogut comprovar que els llocs menys urbanitzats, feia més patxoca i la gent s'ho passava molt bé...Al meu tram hi havia molta gent i més que una enllaçada , semblava una manifestació...
En resum, una passada i avui potser seria adient de dir allò de... Som collonuts!!!
Petonets estelats Olga.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Bona Diada, Olga! Una sensació això de donar-nos les mans tots plegats, sense preguntar qui tens al costat!