¡ HAN TOCAT !

¡HAN TOCAT!
*
12-9-13
*
L’aire d’ahir, dia 11-S-13, tenia una altíssima qualitat molt difícil d’aconseguir. Qualitat destil·lada per raó, emoció, llarg esforç de moltes voluntats, esperança i satisfacció, que vibraven d’uns éssers a altres, d’unes campanes a altres, d’uns pobles a altres. Carrers, camps, carreteres i muntanyes, tot ressonava amb una enèrgica transparència. La vam notar, la vam respirar, la vam viure i sabíem que la meravella s’acabaria amb el vespre, però que viuria dins nostre per sempre.
            Aquí, al Mont-ral de les altes solituds feréstegues, van tocar les campanes: llargament, harmònicament, i aquell repic proclamava excel·lència festiva a l’aire net que es respirava. No sé qui les tocava, però vam sortir al carrer buit plens d’alegria i amb els ulls fixos a l’església enlairada, gloriosa pel sol de tants segles.
Just llavors passaven uns residents catalans que sens van acostar amb sornegueria preguntant si tocaven a missa (sabien prou que no), i si no hi tocaven, era que qui tocava els havia enganyat. Que des de quan l’Església es ficava en política i si s’havia canviat de jaqueta. Què perquè érem allà sense anar a la Via. Com podeu pensar, tot raonament és inútil davant de les preguntes malicioses. Per raonadament que responguis, ells no acceptaran mai explicacions. Justament aquell moment màgic de la tarda, aquell aire net i irrepetible, es va veure enterbolit per paraules desafectes. Quina mala coincidència.
El fet important era que les campanes van tocar, valentes i amb missatge festiu i solidari. Era un dia de celebració, d’èxit de celebració, i ja sabem que les negociacions polítiques, si n’hi arriba a haver, seran difícils. Però aquell moment va ser real, “ric i ple”, i en sentim una íntima i compartida satisfacció.
*

Enllaç per seguir la Via de Blogs:
http://kweilan.blogspot.com.es/2013/09/el-llibre.html
*
Església romànica de Mont-ral (Alt Camp)

9 comentaris:

Carme ha dit...

Poden rondinar tot el que vulguin, que els fet són els que són i la gent també.

No es va només omplir la Via, és va requeteomplir la Via.

Que diguin el que vulguin.

Olga em fa alegria que poguessis sentir les campanes de Mont-ras.
Podríem dir que entre tu i jo vam fet el complet, jo a la

Carme ha dit...

jo a la Via, encara que no vaig poder sentir campanes, que m'hagués agradat molt i tu a les campanes de Mont-ras...

Gràcies pel post i per participar a la cadena de blogs.

Em sembla que l'enllaç no funciona, però quan tens mala connexió ja hi ha falles d'aquestes.

Una abraçada.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Els comentaris d'aquesta mena no aconseguiran enterbolir ni el dia ni el record. Ja falta menys :)

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Les campanes de Santa Maria, de Vilafranca, érem al tram 238 de la Via, no van sonar... La Via va ser un èxit, alegrem-nos-en!
Encara tinc el meu PC al taller, m'estic perdent l'enllaç a la cadena de blogs!

Montse ha dit...

A Tordera no vam sentir tocar les campanes,podria ser que haguessin tocat i que no les haguessim sentit des de la NII... els crits d'Independència de la gent, però, va suplir la tocada de campanes. Quina diada més emotiva!

Helena Bonals ha dit...

Jo tampoc vaig sentir campanes, a l'Hospitalet. Però un organitzador o voluntari es va dedicar a animar-nos cantant! Ja té mèrit.

gloria abras pou ha dit...

Jo sí que vaig sentir les campanes i molt a a prop de casa.
Admirables l'ordre i l'emoció ben canalitzada. Cal seguir treballant mal sigui solament amb el cervell desitjant intensament que allò que demanem sigui un fet d'aqui poc temps.
Salut, Olga!

M. Roser ha dit...

Fins i tot a la foto es veu com n'era de net l'aire...segur que cap comentari el podrà embrutar...
Que bonic sentir tocar les campanes a l'hora que a la Via la gent ens donàvem les mans! Jo no sé si van tocar les del meu poble, perquè amb tanta gent com hi havia tampoc les hauríem sentit, des d'on jo era.
Petonets estelats, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Quina foto més bonica!
El torrollot que apareix al darrera del capanar de Mont-ral és espectacular.
Si a més portés aigua...