PAGESOS CATALANS

PAGESOS CATALANS
*
4-3-13
*
‘En Blau’ em fa adonar que el patró dels pagesos catalans és sant Galderic. Reconec la meva errada al post d’ahir quan, portada per l’entusiasme de les faves, vaig escriure que era sant Medir, un altre pagès català. Demano excuses a qui calgui, però em penso que estaria bé que compartissin patronatge aquests bons homes dedicats a la terra.
            En la documentació derivada de la llegenda de sant Medir, m’adono que en uns llocs es diu que l’home plantava faves; en canvi, altres estudiosos afirmen que eren mongetes. La qüestió no queda clara.
            De pagesos n’hi ha de moltes maneres, però la gent catalana som més amables, nets de cor, compassius i tolerants. Per exemple, encara que de les mongetes en diem fesols en alguns llocs, la paraula mongeta, derivada de monja, porta un rerefons religiós, diminutiu en el sentit d’afecte: una mongeta tendra és més tractable que una monja enravenada.
            En canvi, de la mateixa planta amable, els castellans en diuen ‘judía’. Convindreu que la paraula aplicada a la innocència del llegum és molt més pejorativa i recorda temps fatídics de persecucions i execucions. L’ombra de ‘los judíos’ encara plana, fosca i venjativa, pels amples camps de Castella.
            Tornem doncs a la mongeta i a la fava, sempre benvingudes perquè porten la primavera i l’estiu malgrat les estimem tant que les congelem per tot l’any. Llarga memòria a Galderic, Medir, o al jove dels raïms.
*
Collage d’OX.
(cas que surti un ample espai fins als comentaris, m'excuso perquè no sé com evitar-lo)
                                                                                                                        >*49

9 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els conec bé, els pagesos catalans. Bona gent que estima la terra. El meu avi ho era, i el seu fill, el meu oncle, tot i que al final no va poder viure de la terra i al final va haver de compaginar el treball de la terra amb la petita indústria, també molt corrent en aquestes terres.

Helena Bonals ha dit...

No havia pensat mai en l'etimologia de "mongeta" i "judía". Ho trobo molt curiós, m'agrada molt de saber l'origen de les paraules!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

A casa nostra, sense deixar la feina actual hem tornat a la terra.
En pocs anys tindrem centenars d'oliveres, però sobre tot l'aspecte d'unes finques que, ben treballades, fan goig de veure.

novesflors ha dit...

Jo tampoc no ho havia pensat mai, entre altres coses perquè jo en dic fesols.

Pel que fa a l'espai gran fins arribar als comentaris pots anar a l'opció HTML i esborrar tot el que sobra després de la darrera paraiula del teu escrit.

Lola ha dit...

La llegenda de Sant Medir, ubicada a Sant Cugat del Vallès, és que plantava faves. L'aplec de Sant Medir, el dia 3 de març, aplega moltíssima gent ,amb ofici religiós, sardanes, costellades ( tot s'acaba menjant )i l'ermita engalanada amb moltes flors; fa goig de debó. Com a record ,donen o venen unes medalletes del Sant amb una cinta catalana i una FAVA. Hi acut també gent de Barcelona en romeria. Petons.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Realment tenim molts menjars que ens recorden les monges i els capellans!

GLÒRIA ha dit...

A La Selva, la meva terra les mongetes i els fesols són llegums diferents.
Dono gràcies d'haver sabut com puc, de nou, deixar-te comentaris. Me n'he deixat uns quants convençuda de que no sortia aquesta opció. La xarxa, de vegades, es torna boja.
Salut, olga!

M. Roser ha dit...

Cultivessin faves o mongetes, tan se val, la qüestió és que els dos treballaven el terròs...

Antònia ha dit...

Així doncs la Teresa Forcades és una mongeta tendra, no gens fava :-)