LA MARE


LA MARE

*

26-3-13

*

La seva mare tenia un recambró

on desava la mel i el formatge

i el vi fresc a les gerres.

Els seus ulls eren foscos i brillants,

i somreia en silenci entre torretes

de menta i sajolida;

ens feia passar dins amb un gest breu

de les mans primes i morenes.

 

Sempre tenia un lloc per a nosaltres

quan tornàvem de tarda, polsegosos,

amb els ulls endurits com les pedres

i els peus fatigats del camí.

 

Una nit, al pati emblanquinat,

vam rostir un cabridet,

i ella ens somreia, complaguda,

perquè en aquell moment

d’ampla lluna i olor de clavellina,

el seu fill compartia aquell sopar.

 

Ens repartia el pa d’igual manera

com ell va fer després: ella n’hi va ensenyar.

Quan ens vam adonar d’aquest fet,

ja era bastant més tard.

*

Del llibre “El sol a les vinyes” (Òmicron)

Transparència en verd. OX

10 comentaris:

M. Roser ha dit...

Les mares sempre estan contentes si veuen feliços els seus fills, i es desviuen per aconseguir-ho...Els miren i somriuen.
Bon capvespre Olga.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Conec aquesta mare (arquetípica i santa per a tants) i conec la poeta que l'ha evocada en aquest llibre preciós...

Júlia ha dit...

Preciós poema.

Joan Josep Tamburini ha dit...

M'agrada aquesta imatge poética de Maria i la de Jesús de l'entrada anterior. Maries i Jesús que trobem cada dia al voltant nostre...Una abraçada: Joan Josep

Leviathan Ànima literaria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Leviathan Ànima literaria ha dit...

Preciós el poema, m'ha agradat molt

P.D: no sé que he tocat que he eliminat el comentari que havia fet abans..... ho sento jajaja

Jordi Dorca ha dit...

Hi he posat "genial", pel poema, és clar, per les seves belles sentors, i també per la transparència, tan fina.
Torno de seguida.

Galionar ha dit...

Bellíssim poema, Olga; m'encanten les composicions que ens narren històries sense excés de metàfores. A més, perfectament idoni per a aquests dies de Setmana Santa.
Una abraçada.

cantireta ha dit...

Tan humà. I alhora universal.

:*

El porquet ha dit...

Les mares, úniques, i a la vegada, universals.