L'ÚLTIMA TARDA AMB ELLA


L’ÚLTIMA TARDA AMB ELLA

*

30-3-13

*

¡Va ser preciosa i blava, l’última tarda

que ens trobàrem amb ella!

“Entreu, que parlarem a l’ombra”, ens convidava.

El seu porxo era fresc, en penombra,

hi tenia torretes amb lliris

i al pati, a l’aire lliure, s’hi gronxaven

malves reials a compàs de les hores.

 

Vam beure i vam sopar allà,

perquè ja ho vèiem, que ella l’estimava,

sabia que nosaltres n’estàvem al cas

era com si, de pas, ens estimés també a nosaltres.

Vam riure i conversar com si aquest món

s’acabés allà on érem; i llavors

les mirades teixien els últims poemes de la tarda.

 

El carrer feia olor de terra humida,

passos lents retornaven de la feina;

lleu, molt lleu, serena i estremida,

emmudia la nit transparent.

 

Fou l’última vegada:

vam saber que la mort s’acostava,

que rondava a l’aguait

quan l’alba ja naixia.

*
Del llibre “El sol a les vinyes” (Òmicron)
Transparència floral. OX

8 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Mira que gairebé me'l sé de memòria, aquest poema, i cada vegada que el llegeixo m'emociona.

El porquet ha dit...

És preciós, Olga.

Galionar ha dit...

M'ha arribat molt, molt endins, Olga. També a mi m'ha emocionat.
Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

"les mirades teixien els últims poemes de la tarda", m'agradaria de fer poesia com aquesta.

M. Roser ha dit...

Un poema preciós, malgrat ser un comiat, és alegre i ple d'esperança...
Bona Pasqua , Olga.

Carme ha dit...

M'agrada molt aquesta tarda que ens expliques, tant com m'agrada el poema. Arriba endins i deixa unes sensacions profundes i clares, d'amistat i d'amor i de saber-nos junts, malgrat la mort, com passa a vegades... màgiques vegades.

Gràcies, Olga!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Hi ha poemes que emocionen fins a aquells que no estem avessats a la poesia.

Rafarrojas Rojas ha dit...

no suena mal, : )
saludos