ESPLENDOR


ESPLENDOR

*

31-3-13 –(cap-i-cua)

*

Dia d’esperits blancs, mar blanc de vent i llum. El vaixell més llarg és el Kazmortransflot, del Kazakhstan; un dels altres el Wagenborg, suec. El llargavista m’allarga poc més. Diumenge de Pasqua florida, quan molts encara dormen provant de recuperar l’hora escatimada. Canvi absurd, perquè a l’estiu la llum té més durada, és a dir, ja es regula ella mateixa. Evidència com la del meteoròleg afirmant fa pocs dies que al Pirineu hi faria més fred que a la costa. ¡Ostixec, si que en saben, tots plegats!

            Som més blancs perquè la sang ja s’ha vessat aquests dies de celebracions totes amb nom de sang, els timbals ensangonats, en fi, tot allò de recordar tragèdies. Per cert, no és el mateix els armats de la Sang que la sang dels armats. A la retransmissió d’un acte processional, el cronista va dir que els encarregats de la Confraria local de Nuestro Padre Jesús de la Pasión (sic) la dirigien amb responsabilitat. ¿Us imagineu si fos el contrari? ¿Heu vist alguna vegada la Baixada de Misericòrdia o la de la Peixateria, per figurar com s’hi llençarien els irresponsables?

            Com qui comentava d’una família pagesa que “anava amb el sant Sepulcre” (preciosa obra de Jujol i propietat del Gremi dels Pagesos); i algú, ennuegant-se de riure, li va preguntar si ja hi cabien tots, al sepulcre...

            Són instantànies del moment, i n’hi ha d’eternes. Una periodista em fa preguntes de la Rambla. Com que som a l’inici, al Balcó, li dic que aquí és frontera amb espai salvatge, el mar. I que prengui nota d’una certitud: el poeta Paul Valéry deia ”... la mar, la mar que sempre recomença...” (“El cementiri marí”). Lema de vida podria ser forçar la nostra voluntat i recomençar cada dia. Un cop fet el recorregut del món, trobem l’altre poeta que conclou: “Nuestra vidas son los ríos que van a dar a la mar, que és el morir” (“Coplas”). Aquí, davant de casa, neix i mor, doncs, el mar, principi de vida i símbol del final. Li dic a la noia: ¿T’agrada aquest simbolisme? Doncs aquí el tens, fes-lo servir com et vagi millor.

            Que la llum pasqual us alegri i assereni.

            *

            Foto d’OX:

8 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

No ho duptis. Cada dia hem de recomençar.
Una bona Pasqua. Una abraçada: Joan Josep
(Hi he anat i tornat de Cambrils, de buscar els que feien el Recès. O sigui, que encara m'he hagut de aixecar més d'hora...)

Galionar ha dit...

Molt bona Pasqua també per a tu, Olga. Sí, s’han acabat els dies de la Sang. I això em recorda una anècdota de quan era molt petita: un dia de Setmana Santa volien que fes un petó als peus d’una imatge d’un Crist crucificat molt gran, que tenien ajagut allà a l’església. Expliquen que em vaig horroritzar: “Nooo, que està ple de sang i de crostes”! I és que per als infants d’abans, tal i com ens ho feien viure, era tot plegat massa tètric. M’agrada molt més la teva definició dels dies d’esperits blancs i les teves argumentacions.
Una forta abraçada!

Enric H. March ha dit...

I sense oblidar que, malgrat començar de nou, sempre ens torna a la platja les restes d'algun naufragi (propi o aliè).

Has comprovat si la noia encara és al Balcó mirant fins on arriba l'horitzó?

Bona Pasqua, Olga.

Rachel ha dit...

M'agrada aquest del de la mar que sempre recomença...

intentaré ser mar!

M. Roser ha dit...

Sempre he pensat que erets una privilegiada per viure on, com dius tu, la mar té el principi i el final...
Jo el canvi d'hora l'he viscut d'allò més bé. Me'n vaig anar a dormir a les tres i m'he despertat a les onze! Feia molt de temps que no dormia vuit hores seguides.
Bona setmana, Olga.

Helena Bonals ha dit...

La mar ha recomençat també amb el canvi d'hora.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Hi ha emocions que tornen com les ones de la mar i són alguns moments viscuts de la infantesa, la Setmana Santa tenia no sé què, malgrat les imatges ensangonades i tristes, però també esplendoroses de palmons i ciris pasquals.

Manel Aljama ha dit...

si que saben tots plegats T'ha quedat rodó (o cap-i-cua), com el dia.
Som més blancs o hem empal·lidit una mica més?
Una abraçada