L’INICI O
PRE-CREACIÓ
*
11-2-13
*
“... es presenta
la imatge de la pre-creació en una absència de record que ni tan sols és
accessible a la presidència del déu; s’obre cap a una confusió en la que allò
real i irreal, vivent i sense vida, sensat i horrible s’uneixen en la mateixa
absència de pensament.” Hermann Broch. La muerte de Virgilio (Alianza
Literaria).
*
Aquesta és la
frase capçalera del llibre que començaré en breu.
Del totxo espès de Hermann Broch que
vaig esmentar aquí fa pocs dies, i que a la mateixa contraportada algú defineix
com d’un barroquisme delirant, n’he extret el pensament que precedeix.
El llibre no serà pas barroc
delirant, sinó escrit a l’ús del meu llenguatge contemporani. L’escriptor ha de
donar fe dels seus dies i de les formes que contenen.
No obstant, la pressió social i
individual que rep cada individu fa que, per sort, el pensament no sigui pas
uniforme; ben al contrari, segons veiem i llegim, la realitat és caòtica, no
pas ordenada, i el pensament la fa o la reflecteix. Tots i cadascun de
nosaltres sense excepció.
“Absència de record/absència de
pensament”, vet aquí la qüestió. Se’m presenten problemes de difícil resolució
a mesura que intento dibuixar l’argument. Un repte constant que, ho confesso,
m’ajuda a superar la pesantor dels dies que em correspon viure.
*
Al vell parc del palau rural Álvaro Flórez-Estrada (Somiedo), on vaig ser feliç.
16 comentaris:
M'alegra molt ser la primera de felicitar-te per aquest inici o pre-creació d'un llibre nou.
Abraçades
Tingues confiança, Olga.
El demiürg sabrà fer un caos molt abellidor i perfectament desendreçat.
I després vindrà la tècnica,
gran virtut,
talment un record.
I et felicitem per la nova albada.
Trencar el gel, començar de nou és el que sol costar més.
Em deleixo per llegir-te de nou, després del bon regust del darrer llibre.
Molta sort en la nova etapa.
Sempre va bé iniciar un nou projecte.
Una de les meves frases prferides de la pel·lícula "Las horas", que narra part de la vida de la gran Virginia Wolf, és:
Tu tía es una mujer muy afortunada, Angelica, porqué tiene dos vidas: la vida que está viviendo y la del libro que escribe. Eso la hace verdaderamente afortunada.
Molt bona travesia en aquesta aventura de valents, felicitats.
Vaja, sort en aquest viatge interior que després, segurament, esdevindrà llibre.
Llegeixo els comentaris a tan sàvies paraules... i penso en totes les hores que calen per fer que un llibre travessi fronteres físiques i esdevingui immortal.
Llum i salut, Olga.
Endavant amb aquest nou repte, Olga segur que te'n surts molt bé...
Perdona la frivolitat, però a la foto sembles l'Eva al paradís terrenal, he he...( ho dic per la pose)Més vestida, és clar!!!I ja veig que l'arbre tampoc és una pomera...
Petonets.
Espero que el llibre segueixi per bon camí. Tens raó, la vida és caos...Però els matemàtics descubreixen que el caos té el seu ordre particular. Una abraçada: Joan Josep
Una bona notícia!!!
Jo també et felicito per quest moment de pre-creació i pel projecte que tens entre mans... l'esperarem amb il·lusió.
Un bon terrabastall, seguit d'hores de calma :-)
FELICITATS!!!!
Esperarem el llibre amb molta il·lusió.
La creació neix com el riu, dalt del cim de la il·lusió. Al comenáment és un fil d'aigua que descendeix a la plana i cfreix, creix, fins arribar al mar. Bona cursa i FELICITATS per l'inici, Olga!
Quina enveja tenir temps, ganes, capacitat i talent per tirar endavant tants projectes! Segur que d'aquí en sortirà alguna cosa meravellosa. Ànims!
Publica un comentari a l'entrada