PERPLEXITATS (4)


*

PERPLEXITATS ( 4 )

*

16-2-13

*

1 - “Amigues i amics,

Un any més, el ClijCAT i la Fundació Jordi Sierra i Fabra, tornaran a organitzar les visites d’escriptors/res i il·lustradors/res als nens hospitalitzats per celebrar el Dia del Llibre.

(...) “

            La carta que he rebut continua i es veu que les lectures es faran a l’àrea de Girona, concretament a Salt, informen. Es feien també a l’Hospital del Mar, però es va acabar l’actuació. És una iniciativa molt lloable. Però la sorpresa arriba quan es demana als autors que si hi volen participar han d’enviar 20 llibres per repartir als infants.

            Fantàstic. Aquests llibres els hem pagat, els autors, ja ho sabeu per altres posts referents a liquidacions penoses. Però el més greu és que del Consell de Literatura Infantil i Juvenil en formen part el Gremi d’Editors, el de Llibreters, la Generalitat, la Institució de les Lletres Catalanes i una llarga rastallera d’entitats. Penso, tota aquesta gentada, que són els que ens destrueixen els llibres, ¿no en podrien rescatar un quants abans de la incineració, per regalar als infants dels hospitals? ¿Són els autors maltractats els qui s’han de gratar la butxaca? De regalar tu a regalar jo, hi ha un petit abisme que, multiplicat, es fa gran.

            2 – “Lletres reusenques. Reusenques de lletres”, nova activitat col·lectiva”, informa el diari. Les dones escriptores de Reus s’organitzen. Reus és una població amb molta entitat i empenta, que promou amb èxit tot allò que és seu. ¿Per què els “Reusencs de lletres” no fan el mateix?

            *
Collage postal d'OX.

4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Conec un escriptor que va anar a l'editorial i li van dir que s'endugués el que volgués, que no es vendria, i ja té més de cinquanta edicions. De qui ens hem de refiar?

El Profà del Rebost ha dit...

Vergonyes alienes que fan enrojolir. Un ofici, una dèria, una afició, una necessitat, la d'escriure, que com el cultiu d'altres arts i de la cultura en general és menyspreada per tot aquell qui té responsabilitats socials (i això inclou, per descomptat, les polítiques).

Per altra banda, així que els ganxets ens hauríem d'organitzar? No sé, no sé... De fet, tampoc no em puc definir com a escriptor, sinó més aviat com a escribidor.

Júlia ha dit...

Regaleu-ne vint que després en destruiran dos-cents, les editorials.

M. Roser ha dit...

Em sembla una demanda del tot absurda...A l'autor sempre li carreguen tots els neulers...
Bon diumenge, Olga.