BÒLIDS I BÒLIDES


BÒLIDS I BÒLIDES

*

22-2-13

*

Truco a l’Observatori de l’Ebre per informar-me sobre el bòlid caigut fa poc a Txeliàbinsk. Contra les afirmacions d’alguns, que escriuen que va caure per sorpresa, a l’Observatori em diuen que ja feia temps que l’anaven seguint; el que no se sabia era on havia de caure. Moltes gràcies. Quan tinc un dubte, a l’Observatori sempre me’l resolen molt amablement.

            Em pregunto si, abans no caigui i sabent que es precipitarà, no es pot interceptar el bòlid i esmicolar-lo perquè no faci mal. Un coet que per una vegada salvés vides en comptes de provocar mortaldats en guerra, per exemple.

            *

            Totalment d’acord amb Josep Murgades, que es lamenta de l’horrorós “tots i totes” (El Punt/Avui 20-2-13) i el que se’n deriva. Diu: ”En nom d’allò tingut per ‘políticament correcte’(és a dir, en nom tot sovint d’un igualitarisme cretinoide) es procedeix així a minar el llenguatge (...) Agradi o no, el fet és que les formes masculines tenen valor d’hiperònim. I no s’hi val a feminitzar segons què, sots risc de crear ambigüitats que bloquegin tota capacitat de comprensió. (...) I és que hi ha surrealisme al servei no de la revolució, sinó de l’estupidització.” Entesos, Josep, jo ja no deia bòlids i bòlides.

            Com a il·lustració, ofereixo el preciós mar d’avui, amb raigs de sol de forat acariciant el gris. Perquè d’aquesta aigua tant se’n pot dir el mar com la mar.

*

 
                                                                                                                        49

12 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Estem a les portes d'un cap de setmana revoltat, tal com li agraden a la nostra escriptora, amb vent, fred, aigua... i potser també neu.
Bon pa i bona brasa i tots a casa.

Helena Bonals ha dit...

El Salvador Oliva deia que a Anglaterra les feministes no volien dir "history" sinó "herstory". S'ha de ser recargolada per arribar a aquests extrems.

Sílvia ha dit...

A mi el feminisme en el llenguatge em posa molt nerviosa. Si fins i tot en llengües com l'alemany entenen que és una qüestió arbitrària. Mädchen (noia) en alemany és neutre i ningú no s'ha pas queixat! Neutre pur, com deia Ferrater.

Esperem que el cap de setmana no sigui gaire esvalotat.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els mariners sempre en diuen la mar, en femení... Té una lògica simbòlica.

Maria Dolors Giral ha dit...

La mer qu'on voit danser
lelong
des golfes clairs
à des reflets d'argent.
.......
a bercé mon coeur
pour la vies
una de les cançons de la nostra vida.

novesflors ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maria Dolors Giral ha dit...

no puc arreglar le long ni treure la s de vies. Precipitada que sóc i tant que em molesta. Val el retoc, com si fos un xec esmenat.

novesflors ha dit...

Naturalment, no es pot utilitzar tothora en un text la doble referència (masculina i femenina) perquè allò que en surt és il·legible o "inescoltable". Una altra cosa és que, de tant en tant, s'utilitze. Que el masculí siga l'hiperònim no és més que una convenció (que segurament no van establir les dones) i, en aquest sentit, crec que, sense arribar al surrealisme d'utilitzar sempre totres dues opcions -jo no ho faig-, potser aquesta utilització ha servit per ajudar (tota pedra fa paret) a crear una consciència que abans no existia en gran part de la societat -ni tan sols entre les mateixes dones-, una consciència que sí, que les dones hi som també.

Loreto Giralt Turón ha dit...

No sé on vaig llegir que els experts només controlen un 1% dels cossos que giren a prop de la terra!

Lolal ha dit...

A mi em fa posar molt nerviosa això de: catalans, catalanes, ciutadans, ciutadanes, que ara arreu ho sents a dir. Quan jo vaig estudiar no es dèia.Un escrit, un ban, qualsevol notificació és més àgil posant només el plural masculí. Que em perdonin les feministes. El paisatge marítim preciós. Sempre he considerat que és un privilegi viure allà on vius. Petons.

M. Roser ha dit...

Això del bòlid, ja he sentit dir que es fan experiments per intentar destruir-lo abans no arribi a la terra...
Sempre que puc utilitzo paraules que es puguin aplicar indistintament al masculí i al femení, però d'acord amb Noves Flors que de tant en tant...
Un paisatge preciós de la mar o el mar nostre!!!

Anònim ha dit...

En Tejero va dir "Todos al suelo"... i jo recordo l'Anna Balletbo - embarassada de bessons- arraulida sota la taula... ignoro si portava nens o nenes (o nen i nena), però sort que es va donar per al·ludida, eh?

Bon/bona, bonic(bonica mar, el/la que ens mostres, Olga.

Ben mirat, no cal ser tan estúpids/estúpides com per escriure o parlar de manera políticament correcta. Dic jo, eh?

Ara: reflexionar-hi - com diu Novesflors- em sembla bé. I no només em sembla bé, sinó que em sembla necessari. Fer metallenguatge, de tant en tant, per depurar-nos una mica i posar-nos a to.

Sense passar-nos!

Bon diumenge, assolellat, però fred, molt fred!

Montse (si no em poso com anònima, avui sortiria com a ARC i no tinc ganes, ara, d'obrir un altre firefox...)