MÍSTICA I NACIONALISME O LES VERGES APASSIONADES


MÍSTICA I NACIONALISME

O

LES VERGES APASSIONADES

*

25-2-13

*

Manllevo la foto del Punt/Avui/Reuters, data d’avui mateix. ¿Qui no es commou en veure el misticisme abrandat de les dones emulant Teresa de Jesús de Bernini? ¿Portava bandera Teresa d’Àvila?

            Oh bandera que eixoplugues les dones piadoses que necessiten expressar la seva filiació enardida. Oh mística femenina i arrelada a les pures essències. Oh creients de pedra picada, monuments vius que useu la bandera escut per significar la fe. Bandera, virginitat, fe: no necessiteu res més. Cobriu els vostres caps així com les dones d’altres països totalitaris també els cobreixen perquè la fe, diuen, els obliga. El Papa se sentirà reconfortat. Amen.




                                                                                                  

11 comentaris:

Carme ha dit...

marededeusenyor!!!

El porquet ha dit...

Crec que la foto ja parla per si sola...

Fackel ha dit...

Quan un veu semblant imatge pensa en el feble, groller, subcultural i retrògrad que és aquest sector de la "Església de Déu" a la Terra Vaticana. Tota la història dels esdeveniments recents al cor de Roma dóna a entendre que és un veritable cor del bosc, però no del criador i nutrient, sinó el de la lluita ferotge pel poder i la supervivència. Mira, no sé què serà millor. Si que controlin del tot els més ultres al Vaticà i susciti d'una vegada una reacció fins i tot cismàtica en els sectors menys bruts d'aquesta entitat-empresa o què. Les solucions tèbies són molt diplomàtiques però estem en temps de saltar, de canviar, de denunciar. Personalment, per creences no m'afecta. Com a ciutadà, sí, perquè la llarga mà d'aquest ens diabòlic in seu romana regira les polítiques de tots els Estats, societats i allà on se li deixi campar al seu gust. Ni ells es creuen les seves pròpies creences evangèliques. I sense poder no són res. Respecte a les mojitas apinyades al voltant d'una bandera poc representativa (per ser representativa hauria d'haver estat escollida) doncs fa olor de càmfora.

¿Teresa de Jesús? Fins on m'arriba, crec que la seva intel · ligència i probablement la seva rebel · lia era superior a la seqüela que va venir després i potser aquestes lluites no van ser tant el tema de la Fe com la vindicació de la dona, el seu rol en aquest món, la seva capacitat d'expressió més enllà dels cànons episcopals a l'ús. Però això que dic és relatiu i probablement equivocat. No conec molt del tema.
Abraçada.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Ja saps que jo, els diumenges, vaig a missa a les benetes de les Puel·les. Cada diumenge fa les pregaries una de diferent. Ahir va ser la Priora. Va demanar pels polítics, perquè ens duguessin amb mà ferma a la autodeterminació. Ja ho veus. Hi ha monges per a tot. Credc com Fackel, que la rebelia de Teresa estava per d'amunt de l'anécdota de la foto. Una abraçada: Joan Josep

Galionar ha dit...

Ostres, és possible que la foto sigui de debò? Em pensava que era una paròdia de la Cubana... Per cert, que ja parla per sí sola...
Una abraçada!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Teresa de Jesús es va haver de salvaguardar de la Inquisició, que per poc no li esquartera en vida el cos que li van esquarterar de morta. Pobra Teresa, des del seu cel s'ho devia mirar amb llàstima, aquell festí que als nostres ulls fa mal.

M. Roser ha dit...

Em sembla que Teresa d'Ávila no era de la mena de dones que s'amagava darrera cap bandera...Tenia massa personalitat.

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

Ara sí que ja no podem fer res... La Santa Constitució elevada als altars!!! Indissoluble, intocable i inviolable com el Rei!
El Papa, que parla amb Déu sovint (diu que Ell és qui li va dir de retirar-se) podria, però, parlar amb el rei i fer que segueixi el seu exemple, no? La Constitució continuarà sent inviolable,però ell ja no.

El Profà del Rebost ha dit...

Jo, de petit, somiava que al segle XXI faríem odissees per l'espai, els robots somiarien amb ovelles elèctriques i els robots complirien els tres manaments d'Asimov.

Malauradament, el segle XXI (de moment) només ens du cap al segle XIX (els mateixos dígits amb diferents collars): retallada de drets socials, monarquia, esglèsia, aristocràcia malgastadora que viu de rendes (avui els han substituït els polítics mesetaris i d'altres més de can fangosos), misèria, confrontament ideològic radical...

Tot això m'inspira aquesta foto, i algunes coses que em callo per vergonya i falta d'espai.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La religió i la política amb el pas del temps han esdevingut negocis lligats per l'ajut mutu.
Franco era Generalissimo per la gracia de Déu i els servents de Déu vivien com a generals. Doncs això.

Josep ha dit...

Gònades piramidals inverses i glaçades.