MIGRANYA


MIGRANYA

*

4-2-13

*

Genètica, dolorosa, intermitent, profunda, primitiva, multiforme, entristidora, anul·la, en els moments àlgids, qui la pateix. No mata però no té solució, solament lenitius, més o menys potents. Heretada, doncs, l’he transmès.

            Havia llegit molt i tinc documentació sobre migranyes i les seves variacions segons persones. Cap al 1977 em vaig comprar “Migraña”, del neuròleg Oliver Sacks. 400 pàgines de bona informació ‘in extenso’. M’ampliava i completava el que jo en sabia. També n’havia parlat amb el neuròleg doctor Lluís Barraquer, de qui conservo correspondència.

            La migranya és un llenguatge primitiu que s’expressava abans que ho fes l’home: amb les actituds, la migranya indica el que rebutja i el que necessita. Insistent, pertinaç, no la podem ignorar. Vet aquí el poema que n’he escrit:

*

MIGRANYA

 

Dues moles de llum sobre els meus ulls

els tallen, els premen:

adolorits immensament,

intensament sorpresos,

fan un crit en silenci.

Cristalls estavellats,

perden fins i tot l’humor vitri,

metàfora d’humor vidriòlic.

...

30-1-13

 *
La pintura de la portada és d'Odilon Redon, simbolista (1840-1916)

 

 

 

 

 

7 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

A mi la migranya em deixa sense forces, amb la sensació de que el cap se me’n va i “cristalls estavellats” em burxen. I quan fa vent, sempre es fa present. Mala cosa la migranya, s’hereta i la passem als fills i no la podem fer marxa mai del tot.

La defineixes molt bé en el poema.

Carme ha dit...

Jo tinc la sort immensa de no conèixer la migranya.

En llegir-te, em fas pensar que si m'hagués vingut en herència, avui en tindria... si no s'expressa la migranya, ens hem d'expressar d'altres maneres... a veure si les trobo.

Cuida't Olga i bona setmana!!!

Maria Dolors Giral ha dit...

Potser el pensament, ferit, n'és el causant? De motius no en falten.
Sssssssssssssssss, foscor,
que marxi el dolor.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Conec a persones amb migranya. S'han de tencar a les fosques fins que els hi passa. Espero puguis fer que et vengui cada dia de més tard en tard.
ja han donat l'alta a l'avi que tenia a l'hospital. El dijous farà 97 anys. Espero tenir uns dies més tranquils. Una abraçada: Joan Josep

Galionar ha dit...

Uf, la migranya és un tema que m'afecta de ple. El passat dijous en vaig patir una crisis molt forta que va durar fins dissabte, propiciada per la baixada de la pressió atmosfèrica i preludi del vent que ens va visitar. Jo l'he transmesa a la meva filla, que la té amb "aura", cosa que vol dir que veu tot de puntets als ulls fins que es queda pràcticament sense visió. És una porqueria fracament invalidant. El teu poema la descriu amb molt d'encert.
M'hauria agradat coincidir amb tu amb alguna cosa millor, però què hi farem...
Una abraçada!

Joan Guasch ha dit...

Jo també conec persones que en pateixen i poc poden fer-hi. No sabeu si hi ha tractaments alternatius, tipus acupuntura o coses d'aquestes?

M. Roser ha dit...

He conegut persones que pateixen aquest problema i totes coincidiu en el mateix: silenci i foscor...De vegades també noto els canvis de pressió i el vent, que em crispa els nervis i em posa de mal humor...Ara el sento bufar de valent!
Petons i cuideu-vos.