DIGUEU: PA-TA-TA
*
8-2-13
*
Des que he llegit que es presenta un llibre titulat “Leer y escribir en
femenino” tinc por d’escriure: 1- perquè potser no em llegirà més cap home... 2
-... per la senzilla raó que un amic, autoritat farmacèutica, em va dir que la
literatura escrita per dones li resultava mel·líflua... 3 - ... i no el vaig
poder desenganyar, perquè la majoria també m’ho sembla a mi, i jo intento fer
una literatura d’interès general... 4 -... i perquè continua la tossuda
intenció de publicar antologies de dona... 5 -... i les Universitats mantenen,
amb diferents advocacions, espais de literatura de dones. Persisteix, doncs, la
intenció de mantenir-nos al guetto.
*
Patates
de sant Valentí. Creació d’OX
6 comentaris:
Potser hi va haver un moment en la història de la literatura que parlar de la manera d'escriure de les dones tenia un sentit (relatiu, si no no la Caterina Albert no hagués enganyat a ningú). Però avui dia no crec que hi hagi ningú, en llegir un llibre (parlem d'un cert nivell de qualitat, òbviament) que, sense saber-ne l'autor, pugui determinar si l'ha escrit un home o una dona. Mireu, sinó, la literatura oriental o la de certs països de l'Europa central, on els noms no ens diuen res sobre el gènere de l'escriptor: si no tirem de Wikipedia o mirem la foto de la pestanya, podem viure enganyats tota la vida sobre el sexe dels seus autors.
Escriuen homes, escriuen dones, però des d'on escriuen? A vegades des del seu costat femení, a vegades des del seu costat masculí, a vegades des del femení i el masculí enllaçats harmònicament... Tenim, dones i homes, un cervell amb dos hemisferis, doncs això.
Jo penso que no hi ha lectura femenina i lectura masculina(o no n'hi hauria d'haver)...Lectura de qualitat i d'altre que no, independentment de qui sigui l'autor/a!
Petons de capvespre.
Sí, s'entesten a anomenar-nos col·lectiu, quan en realitat som el 50% de la població.
Mel·líflua la literatura escrita per dones?
"No dejan pasar nunca la ocasión de decirte que las mujeres deben dejar la pluma y repasar los calcetines de sus maridos"
(Rosalía de Castro: Pròleg de "La filla del mar")
M'han agafat ganes de llegir a "Fernan Caballero", "George Eliot" i a "George Sand", entre d'altres.
Ai, senyor.
cada dia em posa més nerviosa que em facin sentir d'un col·lectiu i no pas d'una humanitat. tu no fas literatura mel·líflua, tu fas LITERATURA i això és el que compta. Una abraçada :)
Publica un comentari a l'entrada