DAMUNT DE TU NOMÉS LES FLORS
*
18-2-13
*
“Damunt de tu, només les flors
eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca;
tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.
¡Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me com un llir,
a tu, perquè la meva vida
s’anés marcint sobre el teu pit.
i no saber mai més la nit,
que al teu costat fora esvaïda.”
*
El bell poema és de Josep Janés i
Olivé ( 1913-1959) i pertany al llibre “Combat del somni” (La Rosa dels Vents
1937).
Frederic Mompou (1893-1987) el va
musicar el 1942 i les Edicions Salabert de París li editaven el 1949, amb
reedicions fins al moment present.
El llibre “Tu”, de Josep Janés (La Rosa dels
Vents) és del 1934. Tanca el llibre un dels “Breviaris Crítics” que Manuel de
Montoliu escrivia per a La Veu de Catalunya (1935). Manuel de Montoliu, sever i
exigent, lloa el jove Janés, que encara no havia escrit “Combat del somni”.
Convindria llegir què diu Montoliu dels poetes joves que li portaven els seus
primers poemes.
Amb els primers
poemes de “Tu”, Janés va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona.
És important destriar el pejoratiu “floralesc”, aplicat a certs modes i
persones, del que és realment poesia. També convindria escoltar Victòria del
Àngels i altres que han cantat “Damunt de tu només les flors”. A banda que
l’experiència amorosa de les flors sobre la pell és de les accions més belles
de la vida, i l’hem poguda veure en cinema (L’amant de lady Chatterley) i en
literatura.
7 comentaris:
Deu sonar molt bé un poema tan bell musicat per Mompou.
Aquell gran senyor que va ser Monpou va escriure una música delicada com el seu esperit noucentista.
Janés, gran poeta, poc reconegut.
He intentat escoltar-la cantada per Victòria dels Àngels, tot seguint la teua recomanació, i l'he trobada al You Tube, però em diu que el vídeo no està disponible al meu país a causa dels drets d'autor!!!
Bé, l'he escoltada per Montserrat Caballé. Molt bonic, el poema musicat.
Jo l'he escoltada per Josep Carreras...tan la lletra com la música, una delícia!
Petonets.
Poema quasi bé eteri i Mompou, un dels músics que, amb aquesta cançó i amb d'altres, millora molt sovint el meu silenci.
Gràcies, olga.
El dissabte posaré aquesta cançó en el meu bloc. Una abraçada: Joan Josep
Publica un comentari a l'entrada