LLIBRE DELS MORTS


*
12-11-10
*

Novembre, més de les ànimes, dels esperits, dels espectres i dels ectoplasmes, permet fixar l’atenció en les joies que brillen allà on ens semblava que el terreny seria erm, inhòspit i batut per les ventades. Però, pel contrari, ens trobem que les fulles d’or tardorals s’encenen per acompanyar un llibre extraordinari d’Israel Clarà: “El llibre dels morts” (Viena Edicions), amb un pròleg d’orfebreria literària escrit per Gabriel Moreno.

La memòria que eternitza aquells que estimàvem pren formes diverses en els poemes dedicats, i els sentim nostres, com quan visitem amb un somriure de recança aquelles inscripcions gravades a làpides i lloses que ens fan imaginar vides un dia il·luminades.

He rellegit el llibre com si fos d’un autor desconegut, perquè així és com es troba la singularitat que potser una lectura anterior i repetida entre amics –els comentaris mentre es va creant la peça -, podria uniformitzar. De moment, i avui, faig meva aquesta seva estrofa del poema “Fragilitat del cos”:

“El cos no resisteix el pas del temps.
És fràgil com les roses que s’obliden
i, absent de tantes veus que ja no criden,
es perd com una barca sense rems (...)”
*
Sí, fràgil em sento. I sí de nou: ¿on són aquelles veus que ja no criden?
*
Foto Israel Clarà

6 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Rilke no es va trobar amb ell mateix fins que va ser capaç de dialogar amb els morts.
Felicito l'Israel Clarà per aquest llibre, que llegiré.

Josep Gironès Descarrega ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep Gironès Descarrega ha dit...

És possible que totes les persones visquem en una solitud que compartim quan podem fer-ho, per tal de no quedar realment aïllats.
I és per això que agraïm els familiars i els amics que ens acompanyen, i més quan ho necessitem.

Jacqueline ha dit...

Ara, Israel, ens ho posa encara més difícil per un dels nostres Fòrums... "Pluja de nit" (que és una joia) o "Llibres del morts"? That is the question!

Pilar ha dit...

les veus són dins nostre. En un lloc qualsevol, des d'on ens surten a l'encontre, fins que ens convertim en veus...Per a ocupar l'interior d'algú.

Joan Guasch ha dit...

en realitat, mentre els recordem, els morts només són absents. El llegirem.