LA MANTA GROGA

*
19-11-10

*
Ai, quin gustet la mica de fresca que entra a casa... Només una mica, no us penséssiu pas. Aquí no arriba cap de les prediccions meteorològiques fredes. Totes passen de llarg menys el vent, perquè la dita és: “A Tarragona manxen i a Reus enganxen.” Quina enveja, aquests pobles que ensenya la tele, on s’afarten de posar llenya al foc i diuen que estan com torronets... Ja pot nevar a tones, que a ells se’ls veu vermellets com els xoriços i la “matanza” que guarden als congeladors. Feliços tot l’hivern.

Però per fi he pogut baixar la manteta groga de folre polar de fer la migdiada. Groga com el rovell de l’ou i toveta com un pollet de lloca. Però encara no m’hi he pogut tapar del tot, perquè em fa calor i me la poso només als peus, al sofanet, que no és el que es veu a la foto. El de l’estudi és més petit i he de dormir encongida, què hi farem.

Sota la manta groga a llegir i a esperar les eleccions, que ells, vull dir els candidats i candidates, en comptes d’ensenyar la manteta es despullen a tort i a dret: deuen anar calents, pobrets, amb tanta campanya; ja se’ls veu i els planyo, fillets. Ai, quina soneta més dolça que m’agafa.
*
Composició d’OX

4 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El poble planer hauríem de considerar l'esforç dels polítics en temps d'eleccions, quan han de manifestar-se a tort i a dret sense fer cara de dir mentides.

Alyebard ha dit...

Sap tant greu que hagin caigut tant baix. Les campanyes són per explicar que vols fer quan governis, no per anar-se despullant o fingint orgasmes. Que es pensen que som imbècils?

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ja t'imagino, arrebossada amb la manta groga, arrebossada de sol de llana...
I ells, els candidats/tes ja poden anar dient, perquè sempre diuen el mateix. Estic pels discursos nous, que, com els pollets, tímidament treuen el bec.

Mr. Missis ha dit...

Soneta de la mandra que fa escoltar-los cada dia... però per favor... que no tenen miralls a ca seva?

És clar que la bufetada, al final, se l'haurien d'endur els que es fan dir "assessors"... en aquests sí que els caldria una bona manta per embolicar-los i llençar-los al foc! I així, la resta, ben calentets com a torronets.