EL CANT DEGOLLAT

*
22-11-10
Santa Cecília, patrona dels músics.

*
¿Què devia cantar la jove Cecília quan el botxí l’anava a degollar? Perquè tota ella era música.

Els que tenim la música al cap sempre anem seguint una melodia, encara que no en siguem conscients. Per exemple, acabo de veure algú al Passeig que m’ha portat al Vals n. 1, Opus 70, de Chopin, en concret al fragment on la música es desgrana en baixada cap a una tristor infinita.

Estic segura que la jove Cecília, que no coneixia Chopin, Bach ni tan sols Piazzolla, seguia un cant interior. ¿Quina música es devia estimar més la noia Cecília? ¿Per què no escric un poema o narració amb la música possible que hauria triat Cecília per morir? Si em llegeix algun músic, ¿em pot dir si dins seu porta un fil musical segons les circumstàncies del dia? Com la vella senyora del dibuix, que segueix vora el mar un ritme etern, eco de l’univers per a qui sap escoltar, interpretar i transmetre

Un cop d’espasa va tallar el cant de la bella Cecília. ¿Era bella? Sí, perquè era música.
*
Collage d’OX

4 comentaris:

Mr. Missis ha dit...

Mmmm genial. Hi podies haver adjuntat alguna melodia al post, així, tot llegint-lo encara hagués estat més evocador.

D'això d'anar cantant melodies tot el sant dia a mi em passa tot sovint. Però tinc un defecte, m'acostuma a passar amb la darrera cançó que sento, per exemple, abans de sortir de casa al matí... però amb l'inconvenient que és igual que sigui una cançó que m'agrada o no, que sigui bona o cutre. Així que hi ha dies que, sense ni adonar-me'n, ja em veus entonant tot el sant dia alguna cançoneta de dubtosa "legalitat"... què hi farem, m'han fet així. Ara bé, prefereixo anar cantant qualsevol cosa tot el dia que, així almenys, reviscolo i passo més lleuger.

Alyebard ha dit...

Devia ser un cant interior ple de serenor.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Es podria fer un joc, provocat pel teu post dedicat a la jove Cecília, patrona de la música i els músics: posar una banda musical al record d'algunes persones. Algunes sonarien en el nostre interior de manera harmònica, altres, estrident, i més matisos que es poden anar trobant.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Avui em moc a ritme de pasdoble, degut a que tenim molta feina.