ESCRIURE DES DEL PONT






*
18-11-10

*
Vora els ponts de tot el món –cadascun el seu món- els pintors omplen de color les seves teles: al Sena, al Tàmesi, al pont Karluv sobre el Moldava, al Neva... o venen cireres i llibres o dibuixen el públic. Els escriptors, ho anoten als seus quaderns de camp i descriuen el paisatge com a fons dels drames humans, drames terribles i eterns com els que va escriure Dostoievsky durant la seva vida torturada.

Els colors dels canals del Neva fan una llarguíssima tarda diluïda en rosa, com l’esperança que no es decideix a morir. L’acollidor estudi de Dostoievsky, amb un preciós llibre il·lustrat, convida a una extensa conversa, a la paraula que navega entre generacions sense voler-se acabar, tampoc. Ell és enterrat al Sant Petersburg, al cementiri Tijvin, al recinte del monestir Aleksandr Nevski. Ell, un conte per als seus infants morts i la pau de la tarda, per fi.
*

5 comentaris:

Eva ha dit...

Què bonic títol!! Escriure des del pont... Es pot escriure des de tants llocs que la llista seria interminable... endinsar-se entre les lletres formant paraules que transmeten tants significats és el millor invent del món, perquè tenen la magia de fer "veure".

Gràcies per la teva visita. I tens raó, fa dies que no escric i no es per manca de ganes, sinó de temps... però tot arribarà!!!
Salut!!!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Ningú com Dostoievsky ha descrit les persones, amb els seus pensaments i espiritualitat, i també la societat del seu temps.
Un dels grans escriptors de tots els temps.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Dostoievsky va posar negre sobre blanc aquell personatge d'estranya bondat, l'idiota. Un escriptor que despulla les ànimes humanes i les fa reverberar en la literatura.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Els Germans Karamazoff i la paràbola de l'Inquisidor. la tindrien de llegir cada dia al Vaticà. Una abraçada: Joan Josep

Lale Mur. ha dit...

Hola, Olga. Molt bonic l'article! :) Molt interessant. Per cert ahir vaig començar a llegir l’agonia de Severià Vargas, ja sóc a la pàgina 9 :) i m'agrada. Tinc ganes de llegir més per poder desvetllar tots els secrets que té Severià. El personatge m'ha recordat a un senyor argentí que viu a la platja "Miracle". Hi ha alguna relació entre el personatge i el aquell senyor?
Una abraçada,