EL GAT DE PUSHKIN



*
17-11-10
*
*
És novembre, mes de les ànimes, com m’agrada recordar. I aquest gat és el company de Pushkin. Els esperits es complauen presentant-se a aquells que els interroguem. El preciós animal, de suau i dens pelatge, ens mirava entre l’herba abundosa del cementiri de Bolsheójtinskij, passat el Neva, a Sant Petersburg.

Anatole France tenia el seu gat en una butaca groga vora la gran taula de treball, davant de la vidriera des d’on veia el Sena. Així Puixkin amb el seu gat gris i el Neva. Aleksandr Sergéyevich Pushkin, el gran, l’aventurer, el restaurador de l’idioma, el pare dels poetes, li deien. A vegades el gat, a la saleta amable de la casa, seia en un tamboret mentre Alenksadr tocava per a alguna dona bonica. O potser per a un home, com Txaikovski, encara que de Pushkin no es parlava en aquest sentit. Una vegada, des del llit estant va sentir les tecles amb inquietud: era novembre i les espelmes feien ombres erràtiques. Però només era el gat, que marcava territori.
*
Fotos: del gat, V. Roca. De la casa, Museu Pushkin.

2 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

A l'antic Egipte, el gat era considerat un animal sagrat...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Una nit de les que ens vam quedar a dormir al mas, els lladrucs del nostre gos ens despertaren. S'havia aixecat vent i l'aire feia moure la roba estesa. El gos burdava i nosaltres pensàvem que tením els cipaios a la porta.
Sort que es va fer de dia, però vam passar unes hores alarmats.