ESPERIT DE L’ÍNDIA
*
31-5-14
*
A l’Índia
espiritual i llunyana, mirall i refugi dels nostres creients, han estat
terriblement assassinades dues nenes. Em respondreu: ¿només dues? Ja ho sé, són
moltes més. I han estat violades. ¿I això significa alguna cosa, a l’Índia? És
el pa de cada dia... També ho sé. Però aquest cas, en una de les llunyanes
províncies, té alguna cosa de més repugnant i verinós, per a mi. Índia d’olor
de foguera, de cel blau indi, de pudors d’orins, d’encens, de perfums
penetrants i de bostes de vaca. De la vida de la dona, més insignificant que la
defecació de la vaca.
Dues nenes, a la nit blau d’indi,
han estat sorpreses als patis de casa seva, violades i penjades. Roba blanca
tacada de sang. Flors del mes de maig sense acabar-se d’obrir. ¿A quin déu han
estat ofertes? ¿Per a quin déu han estat torturades? Esperit de l’Índia.
*
Dibuix d’OX
9 comentaris:
La crueltat de l'home pot arribar a ser terrible, per què? No tinc resposta...
Que tinguis un bon diumenge Olga.
Deia el mateix Gandhi que el pacifisme era necessari, a l'Índia, perquè hi ha tanta violència. L'Índia és un país de molts contrastos. Per això ho agrada molt o no agrada gens. Imatge perfecta de la vida, que és bona i cruel al mateix temps.
Han estat ofertes a l'odi contra tot allò femení, gent que confon el sentiment amb l'acció, gent que és senzillament innomenable per ignominiosa.
Gent que no es fa responsable de la seua pròpia vida, l'única cosa lícita si volem existir. L'única cosa digna si volem que no llancem sang i foc sobre línies i línies que cremen per destructives, gent que o estima la guerra o és tan covarda que es deixa emportar per l'amo del ramat o el que és pitjor, pel mateix ramat o moda.
Senzillament són ofertes a l'imbècil, aquell que mata homosexuals, bojos, dones, diferents, és a dir aquell que es deixa emportar per l'odi innat a allò femení que malauradament habita en l'ésser humà.
Imbècils! No, no hi ha paraula per aquests homens.
Jo no voldria viure a l'Índia per molt espirtual que ens la facen veure.
Em faig les mateixes preguntes que tu, Olga. Quant de dolor que s'infringeix en nom d'un honor assassí, obcecat, i (espero ferventment) destinat a desaparèixer.
Encara que no fa canviar l'horror que han patit aquestes dues persones, les flors que ens has dibuixat en paraules, pengen com dues llàgrimes al nostre cor.
Fita
Aquest tipus de coses són de les que em fan sortir del cinema quan les hi mostren.
Que injust i cruel
Terrible.
Sciascia, en una amarga i lúcida reflexió sobre la desconcertant condició humana va dir: "el diable estava tan cansat que preferia deixar-ho tot en mans dels homes, més eficaços que ell".
Alguns homes, massa sovint volen demostrar valors que no tenen a base de maltractar dones. Els desitjo una mala mort.
Publica un comentari a l'entrada