SABER MIRAR

SABER MIRAR
*
23-5-14
*
“(...) El dietarisme d’Eugeni Perea i molt particularment aquest “Quadern d’interseccions” descansa més sobre l’interès de la mirada que no pas sobre l’excepcionalitat de les coses mirades (...)” Són paraules de Joan Maria Pujals en la presentació del llibre “Quadern d’interseccions”, d’Eugeni Perea, riudomenc il·lustre i, per tant, Escriptor del Camp.
            L’interès d’una mirada nova sobre qualsevol objecte o figuració, és sempre original: com diuen de l’aigua dels rius, no és mai la mateixa; després de nosaltres, qui miri no ho farà d’igual manera. I aquesta forma de mirar és la que fa únic un llibre. Pot explicar belleses monumentals o el pas d’una sargantana a la pedra calenta: el que l’escriptor digui –si és bon escriptor- adquireix nous matisos a cada obra i en cada autor.
            Els dietaris m’han interessat sempre, tenint present la censura pròpia que cada escriptor hi aplica i la nul·la preferència dels lectors actuals per aquest gènere. Però els dies no s’aturen i les paraules tampoc. Hi ha qui troba gust en el temps de mirar i pensar, i altres que es deixen atordir amb milers de tuits tan ràpids com un eixam d’estornells al cel de tarda.
*
Un dels brolladors del jardí del claustre de la catedral de Tarragona.


            

13 comentaris:

novesflors ha dit...

Estic d'acord amb tu, per això quan hom afirma que tot està ja dit, això no importa, el que importa veritablement en el camp de la creació és com es diu.

cantireta ha dit...

Ni jo d'aquí a una estona diré el mateix. I així ha de ser.

Una aclucada d'ull esquerre, mestra.

Vicent ha dit...

Certament hi ha escriptors, d'espardenya, com jo, que fem una mena de dietaris en què exposem el que veiem, de la vida, de la política, de l'ètica, etc. en un intent de no oblidar el que hem vist i posar-lo com si fóra una foto, jo pense que malgrat que de tant en tant a tothom ens agrada escriure una bona novel·la, els dietaris són com les fotografies de la literatura i, també ens hi abelleixen.

Una abraçada i salut

Vicent

Sílvia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sílvia ha dit...

Totalment d'acord, l'orginalitat rau en el punt de vista de cada escriptor sobre els grans temes universals. Bon cap de setmana, Olga!

xavier pujol ha dit...

Crear una obra a partir d'una mirada.
És molt interessant aquesta reflexió.
I de la foto del claustre de Tarragona en pot sortir una història? Hi pensarem.

Elfreelang ha dit...

Els dietaris a mi m'agraden, és una altra manera d'accedir als intringulis de la persona que escriu, una altra manera de mirar certament ....jo de geometria no vaig forta , ho dic pels angles....de fet des que l'ésser humà va aprendre a escriure, es va inventar això d'escriure, que tot està dit i redit .....però cada vegada que hom escriu és un acte de creació i recreació d'un món singular , especial, per molt que algú altre ja ho hagi dit, mirar amb ulls d'una altra persona és també una forma d'obrir la ment ....vaja m'he enrotllat i no sé si m'he sortit per una escletxa d'un angle recte o agut....o obtús

Carme Rosanas ha dit...

La mirada és molt important, sempre diferent fins i tot en una mateixa persona... M'agrada molt la teva reflexió, sobre els dietaris i les mirades...

Helena Bonals ha dit...

Saber mirar és el que jo provo de fer quotidianament. I que m'omple molt. Només s'hi troba el que s'hi porta.

M. Roser ha dit...

Diuen saber mirar, és saber estimar, per tant, aprendre a mirar, és aprendre a estimar...Segur que si n'aprenem, sabrem mirar allò que és important i ho estimarem...
Bon diumenge, Olga.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El dietarisme és pura creació, com ho és la memòria. A mi m'agraden els dietaris, llegir-los, vull dir. Jo no n'he escrit mai, vés a saber perquè.

Loreto Giralt Turón ha dit...

De vegades penso que créixer es lluitar contra el perill de perdre la mirada original. La mirada dels nens és la millor.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Per sobre dels escrits efímers que apareixen fugaçment a les denominades xarxes socials, els dietaris constitueixen un relat reposat sobre l'entorn i amb visió personal.