EL MACABRE

DEL MACABRE
*
25-5-14
*
Muntanyes de restes cadavèriques, senceres o esbocinades i en putrefacció s’amunteguen a la Complutense, provinents de la Facultat de Medicina. Un excés de cadàvers donats per a investigació esperaven el dia del judici en secret, fins que la pudor els ha delatat. Ara són classificats com a residus de classe 6. Descoberta la troballa macabra, ens informen que els mateixos treballadors han hagut de trossejar els cadàvers per tal d’allotjar-los en contenidors i portar la càrrega contaminant i infecciosa a la destinació final. I, ¿quina ha de ser la destinació final? Ni cel ni infern, sinó l’empresa Conseur d’eliminació de residus, de Constantí, a tocar de Tarragona. Alegre notícia, la que ens faltava, a fe. A partir d’aquí, els afeccionats a la novel·la negra ja tenen tema: un fill que demana el cos de son pare, les aparicions de Navamorcuende, que ja denunciaven el cas però que van ser exorcitzades, i un llarg etc.
            Per altra banda, contínuament són buscats per boscos, camins, rius i llacs difunts que no apareixen. S’excava per trobar fosses comunes dels temps de la guerra, i cossos de noies, nens i dones assassinats recentment, sense resultat. De manera que uns es fan fonedissos i els altres se’ns manifesten com en les danses de la mort, en tirereta. Sabem que jaios i jubilats sobrem, perquè el govern ens ho diu cruament a la cara. Però es veu que també sobren els morts. Demano un nou sistema d’assumpcions i ascensions, a fi d’alliberar-nos de tanta càrrega macabra.
            *

            Obra de  Marina  Abramovic.

15 comentaris:

helena arumi ha dit...


Quina obra més bonica, Olga.

Tens raó amb això dels morts, de la carn, del cos. Potser és quelcom atàvic que ens martelleja. No podem fer com quan veiem una flor a terra o una fulla enduta pel vent trepitjada per centenars de vianants.

Carme Rosanas ha dit...

O Déu meu! sobren cadàvers per a la investigació i es podreixen a la universitat... no m'ho puc creure...

I aquest desajust entre buscar i buscar i desenterrar i ara això, tal com ho dius, tens tota la raó i posa la pell de gallina.

No podríem fer-ho tot una mica més natural i fàcil? Ho trobo tot plegat d'idiotes...

Júlia ha dit...

Al final ens trituraran a casa i ens llençaran al WC, que ja ho canta en una cançó Javier Krahe:

Y eran los difuntos harina de otro costal:
nos daban la tumba fría con fosas de corral.
Y aquellos fuegos fatuos mostraban con su luz
que tus pobres restos aún gozaban de salud.
Ahora te incineran y te acabas de una vez...
¿quién guarda tu urna toda su viudez?
Varios amigos míos se quieren disecar:
nada de cenizas dispersas por el mar.
Eso no lo he probado pero estoy de su lado.
Me imagino que
más de uno se fue
por el WC.

Javier Krahe, Huevos de Corral
http://www.musica.com/letras.asp?letra=2016057

xavier pujol ha dit...

Olga, ho has exposat, i denunciat,
tot tan bé que només puc afegir que els cadàvers, també són mereixedors de respecte.
Qui diu que la gent gran sobra, és qui realment fa nosa. Que se'n vagin (ben lluny)els bocamolls que no respecten la gent gran.

Fita

Vicent ha dit...

El nou sistema, si l'hi ha, no serà més que l'aliança entre amo i ciència, en que el capital, tot i no veure el seu gaudi per les plusvàlues proscrit, serà molt més humil, en aquest sistema potser la ciència no permeta certes coses, però també sé que sense els poetes, d'espardenya i professionals, els filòsofs i la cultura tornarem a veure cadàvers nous i vells esperant ser oblidats en una manca de memòria que ens portaria a la fi, nou sistema sí, però amb la cultura com a falca a lluitar amb la llibertat que ens ho permeta.

Vicent

Loreto Giralt Turón ha dit...

I els treballadors que han hagut de trossejar-los són els mateixos que no arriben als 1000 euros i que, per postres, tenen retallada la paga extra?

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Com falten científics, per allò de les retallades, ara resulta que sobren cossos humans amb els quals investigar.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

M'apunto a pujar directament al cel. Perquè anirem al cel, que ningú o en tingui cap dubte. Les nostres partícules elementals es volatilitzen a l'aire i, si de cas, un altre dia es tornen a ajuntar per fornir un altre cos...

Helena Bonals ha dit...

Les persones, si ressusciten, com ho faran? Amb el cos de joves, o el de vells? La religió no s'aguanta per enlloc.

M. Roser ha dit...

T'asseguro que tinc molt clar que no deixaré mai el meu cos a la ciència, si mai ho hagués pensat (que no és el cas) aquesta notícia me n'hagués ret les ganes...
Bon vespre de pluja, Olga.

pons007 ha dit...

podrir-se en un cementiri o podrir-se en una universitat, realment hi ha tanta diferència? Total a l'implicat poc l'importa ja...

...i escaig ha dit...

sembla ser que sí, que comença a haver-hi canvis, potser podem pensar en una manera nova o, almenys diferent, d'entendre el sistema; jo ho crec, de totes totes

una errada greu del sistema és donar a la gent jove prestigi immerescut

a mi també em molesta tanta apologia de la cosa macabra

abraçades,

cantireta ha dit...

Jo, que hi visc damunt, els tinc terroritzats amb la propera lectura sencera i amb accent català de "La Selestina" :-DD

Manel Aljama ha dit...

Sí sobren cossos. Ho sé per una amiga que els seus pares van donar el cos a la ciència. Quan li vaig preguntar em va dir que ja no en volien, que els seus pares havien fet la donació feia molt de temps.
El que frapa és la falta de respecte vers les despulles del que un dia van hostatjar ánimes, aquí a la Terra.
Amb què faran les pràctiques?
Una abraçada

Lola ha dit...

I pensar que les meves amigues estan tan satisfetes perquè diuen amb orgull que: han donat el seu cos a la ciència!