L'OFEC DE LA CULTURA


L’OFEC DE LA CULTURA
*
18-5-14
*
Qui els ha vist i qui els veu.
Ofegats entre el mes dels romans i les processons de tapes i cervesa, el futbol i el turisme, els Premis Ciutat de Tarragona de Lletres, que un dia van brillar amb llum pròpia, avui jauen ofegats gairebé al fons del mar.
            Ja el flamant anunci es fa ver afegint el segellet en diagonal que es pot veure (o gairebé no) sobre una actuació de Maria del Mar Bonet. Així, de gairell, avergonyit, com qui no vol la cosa. Del cartell ja s’havien suprimit alguns premis, perquè la Cultura no és sant devocional de la ciutat, encara que podria ser-ho d’altres llocs des d’on els escriptors participin, que per això sempre s’escriu amb esperança.
            El Punt/Avui ens informa que el Pin i Soler de novel·la, que potser es considera el més important, perquè de la poesia i de les memòries ja no en queda rastre, és declarat desert. ¡Ohhh! ¿I per què? La regidora de Cultura diu que: “No ha estat per manca de qualitat de les obres, sinó perquè hi ha hagut diversitats d’opinions en els jurats.” ¡Ahhh! ¿És que els jurats han estat sempre i en tots els premis haguts i per haver d’acord des del primer moment? Si aquesta diversitat precisament ha d’enriquir el veredicte... quan la discussió és honesta, és clar. I resulta que qui ho ha de pagar és una o més obres que, diuen, tenen qualitat... Any estrafolari, aquest 2014.
*
*Fragment del programa general que anuncia totes les sessions teatrals de la ciutat. Ja en vaig posar uns altres fragments al blog, titulats “poesia de programa”.
*Collage d’OX
 

21 comentaris:

Sílvia ha dit...

Declarar un premi desert per què el jurat no es posa d'acord? Que declarin desert el jurat i no pas el premi!

KRT ha dit...

Si hi havia diverses obres de qualitat, el jurat les podia haver anat eliminant en successives votacions fins que només en quedessin dues. Aleshores, si els membres del jurat són en nombre senar, el premi el guanya l'obra amb més vots. I si són en nombre parell, doncs s'atorga un vot de qualitat al president... Jo què sé. Un premi es pot declarar desert si el jurat considera que no hi ha cap obra amb prou qualitat. El ridícul és dir que "hi havia obres de qualitat i el jurat no s'ha posat d'acord". "Vergonya, cavallers, vergonya!"

Carme ha dit...

No pot ser... Vaja sembla que no pugui ser... Trobo que sap greu declarar un premi desert, quan diuen que hi ha qualitat... Hi ha solucions..i en KRT n''explica molt bé algunes possibilitats

Júlia ha dit...

Una vergonya, crec que hi ha hagut molta participació, potser tenien massa feina per a decidir...

Montse ha dit...

Estic amb la Júlia.

I afegeixo: ganes que el poble deixi de creure en la cultura en majúscules i continuï creient només en el futbol... i en els toros (si poguessin, perquè, afortunadament, també n'hi ha "dels seus" que també abominen dels toros)

Enric H. March ha dit...

Quina vergonya i amb quina caradura ho diuen!

xavier pujol ha dit...

No hi entenc gaire de jurats, però si les obres tenien qualitat, no podrien haver repartit el premi ex aequo en lloc de declarar-lo desert?
Olga, com sempre el teu collage és sublim.

Fita

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Quan s'organitzen eleccions al Congrés i al Senat, al Parlament Europeu, a les institucions autonòmiques i consistoris locals també es podrien declarar els escons i altres càrrecs deserts per falta de qualitat o, pel cap baix, omplir els llocs de representació d'acord amb el percentatge de participació dels electors.
Res, que això del Pin i Soler no podia caure més baix.

Maria Dolors Giral ha dit...

Efectivament això diu poc en favor del jurat. Vol dir que no han sabut veure-hi res d'interessant(impossible o almenys improbable) que ningú no n'ha sabut valorar, fer-ho entendre als altres membres, treure'n la punta etc. No és d'estranyar però és trist de constatar.

Anònim ha dit...

Que amb 93 obres que s'hi han presentat no s'han pogut posar d'acord per triar-ne una...? Això no s'ho creu ningú. Premi desert perquè el jurat no ha arribat a un acord fa riure. I un premi literari com el que havia estat el Pin i Soler no es mereixia un jurat tan inepte. O és que potser no ha estat cosa del jurat i se l'ha volgut utilitzar com a excusa...? Excusa de mal pagador per exemple...? Llàstima de premi!

M. Roser ha dit...

És ben curiosa l'explicació ja e normalment, els jurats no acostumen a estar pas tots d'acord...Excuses de mal pagador!
Bon vespre, Olga.

Helena Bonals ha dit...

Sense comentaris, per a un premi com aquest sense atorgar.

Clidice ha dit...

Sempre defenso que hi ha premis que haurien de quedar deserts, abans que veure publicades algunes obres de qualitat més que ínfima. Però això em sembla escandalós, o qui ha fet les declaracions no hi toca o el jurat era el problema.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Vergonyós, sempre que El Punt no s'equivoqui, que no seria la primera vegada.

Vicent ha dit...

Jo no crec que la vida tinga cap sentit, però si n'hi ha cap ha de ser segurament i el proper sentit de ficar com entre falques la cultura al nou sistema que se'ns pixa ja al damunt, que ens ve de prop ja.

Una abraçada i dir-li que a mi també em van intentar suprimir al bloc, el del "El darrer home" ja esborrat per mi, però vaig contestar-los amb tota la tranquil·litat que: Per què? Davant d'una pregunta de tal grandària m'ho posaren novament.

Vicent

Júlia ha dit...

Jo hi havia enviat una novel·la, sempre em quedarà el consol que pot ser, fins i tot, que no fos un bunyol, he, he.

Crec que l'opció, molt bona, de poder enviar les novel·les per internet, ha fet augmentar la participació i, quin jurat es pot llegir de forma acurada més de noranta novel·les? Bé, els del Planeta en 'llegeixen' més i tot, però potser tenen una bona setmanada, no vull ser mal pensada.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Una cosa estranya, sí. No que el premi hagi quedat desert, sinó per la disparitat dels jurats. No m'agrada gens fer de jurat de premis, hi pateixo molt perquè sóc conscient de que l'escriptura és una cosa difícil, molt difícil, per inspirat que estigui qui escriu.
Una (única) vegada que em vaig presentar al premi de poesia de Tarragona, em va trucar un jurat la nit que es van reunir els jurats i em va preguntar l'edat que tenia. Quan li ho vaig dir em va dir, textualment: Massa gran. Que té a veure l'edat en poesia?
Endevineu què va passar?

Júlia ha dit...

Doncs no ho entenc, Teresa, en d'altres temps t'haurien prioritzat, encara més sent una poeta de prestigi, que sempre dóna més importància al premi, però com que vivim en un món d'efímeres novetats...

Eduard ha dit...

No sóc amic dels premis, bàsicament perquè no sóc amic de la politiqueria que presideix molts d'ells.
No vull expressar-me malament: sóc un enamorat (apassionat) de la cultura, i la política en general m'apassiona.
És la cultureta i la politiqueta el que em molesta.
Benvolguda Olga, vivim mals temps a les nostres ciutats respectives pel que fa a política. Tanmateix, crec que la cultura passa molt per sobre del que fan els polítics de casa nostra avui en dia. Almenys mentre ens quedin referents de saviesa i rigor com tu.

Teresa Duch ha dit...

No ho sabia això, Olga, però la recomanació de la Sílvia la trobo encertadíssima. Encara rai que no m'hi vaig presentar. Vaja disgust haver d'assumir que potser tenies qualitat, que la reconeixien i que s'han cansat de deliberar. Fatal!!!

Manel Aljama ha dit...

Qui mana no vol genis que els facin ombra a les fotos oficials. A Sabadell, el premi Joan Oliver d'Humor fa anys que no funciona i no sé si el convoquen. Això sí, hi ha diners per llogar una pantalla gegant per veure com salta un friki. És el que tenim. Els hem posat al cim i hara els hem de fer fora.