POEMES DE PROGRAMA


POEMES DE PROGRAMA
*
26-3-14
*
Mentre esperes el concert i mentre escoltes el concert. Els programes te’ls posen un a cada seient. Els agafes, els mires i hi escrius poesia automàtica: la que et suggereixen els dibuixos o fotos. I l’àlbum poesia de programa creix i s’enriqueix. ¿Algú podria objetar que s’embruta? Agafes un altre programa, però el primer te’l guardes.
*
Portada (esquerra)

L’herba tallada
s’enyora dels prats,
senyora dels prats,
senyora enyorada
de terra i de saba.
Del rou de la matinada,
del pas lleu d’alguna fada,
i de les mans de la lluna
entre la boira manyaga.
*
Portada (Dreta)

La flor de la prada
la sega la dalla
la mort perfumada,
la falç esmolada,
la forca polida,
flor groga, flor blanca
lliris i jonquills,
corones de l’alba.
*
Per un sí o per un no (de Nathalie Sarraute)
.
L’un diu que sí, l’altre que no,
era de dia i ja es fa fosc
passen el sol i la lluna,
no arriba l’acord:
si l’un encara és viu,
l’altre ja és mort.
*
 Poemes d'OX 22-3-14
 

14 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Has vestit formidablement el programa, de fet , queda molt millor amb els poemes escrits a mà alçada.

Bonics poemes, primaverals, alegres però amb la fina tristor amb el que tot ho embolcalles.

Helena Bonals ha dit...

Si fos escriure sobre una recepta de metge, contrastaria, però sobre un programa només és molt estètic, no embruta gens. Tens una lletra maca!

M'agraden molt tots tres poemes, sobretot com acaba el tercer, "no arriba l’acord: si l’un encara és viu, l’altre ja és mort", que lliga amb el títol de l'obra. I també la idea de l'herba tallada que s'enyora del rou al primer poema.

Helena Bonals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
xavier pujol ha dit...

Només puc dir que m'he quedat meravellat, de llegir un poema improvisat.
El programa s'ha vestit d'etiqueta.

novesflors ha dit...

El programa ja no és un més, ara és especial, únic.

Maria Dolors Giral ha dit...

La inspiració ve d'un esclat a la mirada. Que et duri molts anys! per bé de tots.

cantireta ha dit...

Si jo fos el teu acompanyant, et pregaria delicadament que me'l regalessis, i l'enmarcaria per llegir-lo fins a la fi dels meus dies.

Un petonàs.

Galionar ha dit...

S'ha convertit en una peça única el teu programa, en una obra d'art. I els poemes, deliciosos, no fan més que enriquir-lo. Genial, Olga!
Una abraçada.

Sílvia ha dit...

La poesia mai no embruta, i menys aquesta tan espontània que omple moments d'espera. El tercer poema m'ha agradat moltíssim.

M. Roser ha dit...

És una bona idea, aquesta d'escriure poemes al programa, mentre esperes que comenci el concert... Després, el guardes com a record i amb el temps, pots tenir una bonica col·lecció de petites joies, ja que cada un d'ells, tindrà una mica del sentiment que t'ha transmès l'obra que escoltaves o admiraves.
Petonets, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Renoia!, quins complements més ben complementats.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Una imatge convoca el poema, que, manuscrit, és converteix en una altra imatge, com en els quadres japonesos, que inclouen dibuix i cal.ligrafia...

kalamar ha dit...

Em trec el barret, bé, el caputxó. Brillants improvisacions.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Has de guardar-los, ara ja són peces úniques