UNA CABANA AL NORD

UNA CABANA AL NORD
*
5-10-13
*
Hem tingut la primera tempesta amb pluja mitjanament important després d’un estiu de sequera. L’estiu i encara aquests últims dies, amb una humitat elevadíssima, un sol que jo en dic caldós ens ha cuit com peixos al forn.
El meu relax sempre gira cap al nord, potser per influència de primeres lectures, des de Verne amb l’expedició dels anglesos, passant per Saskatchewan i fins el Capità Delmar al Pol, d’en Folch i Torres. Cabanes de fusta, pells d’abric i bon refugi. Cosa de contrastos. Ara, amb l’auge de novel·listes nòrdics, gairebé tinc aquest ambient a casa. Potser per aquest motiu he llegit amb gust l’obra de Jordi de Manuel, XXIII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler “La decisió de Manperel” (Columna 2013)
Jordi de Manuel ha tingut l’encert de situar l’acció al nord glaçat, i ha fet molt bé: ja hi tenim els lectors acostumats. Estàvem fatigats de llegir novel·les de la desfeta del 36 o del 1714. De la repetició de les novel·les dites “de Barcelona”, perquè és clar, una novel·la amb situació als Pallaresos no faria gràcia, i les infanteses o la “gauche divine” de la capital sempre tenen predicament però ja afarten. Per tant, el guanyador del premi Pin i Soler ha presentat un paisatge atractiu i una investigació personal amb prou ingredients per atraure els lectors. I en tindrà, de lectors, perquè la voluntat promotora de l’entorn dels Premis és eficaç. I perquè aquesta obra ens acosta, en certa manera, les aventures que somiàvem d’infants.

*
Collage d'OX

7 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Segurament la meva estima pels indis o nadius d'Amèrica del Nord i Canadà provenen d'aquestes lectures... El fred no m'agrada gaire, com saps, però llegint a casa no es nota!

Quadern de mots ha dit...

Sóc de les que prefereix els ambients boirosos i freds més que el xafogosos i càlids, i com molt bé dius, la novel•la de Jordi de Manuel hi trobem l’ambient fred i inhòspit de l’Àrtic en un fabulós paisatge que ens pot arribar a resultar càlid i agradable.

Loreto Giralt Turón ha dit...

El llibre arriba com una brisa fresca. Me l'apunto

Salvador Macip ha dit...

No deies que no t'agradava la ciència ficció, Olga? :) No l'he llegit encara, però em diu el Jordi que una mica de CF sí que n'hi ha. Segur que és interessant.

Salvador Macip ha dit...

Continuant amb aquest tema, he d'admetre que, com tu, no sóc gaire fan de les novel·les de CF "pures", igual que em passa amb altres gèneres. Ho trobo una limitació. En canvi, m'agrada quan s'incorporen elements de gènere a un relat "normal", com fa aquí el Jordi o he fet jo mateix en les meves darreres novel·les. Són recursos que donen molt de joc, si no caus en la tirania de seguir les normes del gènere.

Esperem amb interès a veure què fas en aquest llibre "estrany que estàs escrivint!

M. Roser ha dit...

Tens raó, darrerament trobo que es tendeix a repetir tan els remes com la ubicació en les novel·les...Celebro que aquesta sigui diferent, serà qüestió de llegir-la.
Bon capvespre, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

L'haurem de llegir.