TARDOR ENCESA

TARDOR ENCESA
*
18-10-13
*
Ja voldria, ja, que la tardor em permetés encendre un foquet o la calefacció. Alguna tarda fem la ruta dels termòmetres de carrer; tots solen marcar diferent menys dos que marquen igual per la banda alta. Aquests vespres de dies caldosos al bany Maria, a les 7 estàvem a 29/30 ¡al vespre i a més de mig octubre!
Temps enrere, políticament es vaticinava ”otoño caliente” cada any. Com que ja no és moda l’expressió però augmenta el perill, d’aquesta del 13 jo en dic tardor encesa. Les peces polítiques es mouen encara que no ho sembli. Les divisions són a l’ordre del dia i la descomposició o podridura amenaça els fonaments, això a casa nostra. Els fonaments del poble semblaven sòlids, però les bigues i les parets polítiques (d’aquí) trontollen de manera perillosa i prendrem mal.
El tió es comença a cremar, i quan un tió descomunal s’enfada, correm-hi tots, que és perillós. Més val que vigilem el foc, ara que encara no som del tot cendra. Al temps de Ventura Gassol, poeta i Conseller de Cultura de la Generalitat, ja érem cendra i no sé si havíem cremat alguna vegada. Ell, llavors, escrivia: “... ja ha arribat l’hora d’esventar la cendra...”*: tenia esperances. Ara que el tió torna a ser jove, aprofitem-ne la força.
*
* Ventura Gassol (La Selva del Camp 1893-1980). Fou successivament Conseller de Política Interior, Conseller d’Instrucció Pública i Conseller de Cultura. El fragment de poema és de “Les tombes flamejants”.
Foto d’Ox a Mont-ral.


8 comentaris:

Enric H. March ha dit...

I podríem dir el mateix de l'olor de les castanyes i els moniatos. Olor de tardor freda, amb les mans escalfant amb la paperina.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Foc i cendra ho som cada dia, perquè cada dia neix alguna cosa en nosaltres al mateix temps que una mor...

M. Roser ha dit...

Esperem que el tió només ens ajudi a reviscolar-nos del fred amb la seva escalforeta...
Petonets, Olga.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Haurem de ventar aquest tió perquè cremi encara més ràpid

Anònim ha dit...

ens ha agradat molt el tema d'avui

Elisa i Maria

miquel ha dit...

Qui dubta que les bigues i les parets cremen primer que els fonaments?
Però mentre quedin els fonaments, una vegada esbandides les cendres, mantindrem l'esperança d'una casa nova

Helena Bonals ha dit...

Estic pensant i escrivint sobre el que em vas dir, a veure si encenc el tió!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Per sort, la força de les persones que tenim un objectiu comú supera les divisions i els esperpents polítics. I ja se sap que ha de ser el poble qui decideixi sobre si mateix.