ARCÀDIA, CONCÒRDIA, BELLESA, PAU I FANTASIA

ARCÀDIA, CONCÒRDIA, BELLESA, PAU I  FANTASIA
*
6-10-13
*
L’arc de sant Martí és sempre una senyal de tot el que dic en l’enunciat. Potser carreguem molt un fenomen tan fràgil, intangible i gratuït. Pensem que també porta, gràcies a la bellíssima música de Yip Harburg i la inspirada lletra de Harold Arlen, tot un arc indestructible de sentiments que es projecten des del nostre cos igualment fràgil, fins més enllà dels colors que podem veure: allà voldríem ser, nets i lleugers, i les llàgrimes d’aquest desig sempre insatisfet es barregen amb les últimes gotes de pluja. La peça “Over the rainbow”, composta el 1939 per a Judy Garland a la pel·lícula “El mag d’Oz”, posa en música l’enunciat d’aquest post: tots desitgem un paradís més enllà de les nostres ombres.
Posats a desitjar, ara que un cel negre de tempesta ens amenaça, he de dir que he ajudat i ajudo a construir un país que signifiqui el mateix que el títol del post. Nosaltres, mínim punt de vida i de terra a l’univers, volem ser immortals, personalment i com a país. Aquest arc de sant Martí va aparèixer el dia 4 i feia de teló de fons a Roger de Llúria, el que va dir que no passaria pel mar cap peix que no portés al llom les quatre barres. ¿L’iris li dóna la raó? Així sigui.
*
Fotografia de Vicenç Roca


9 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Quina foto més maca! És probable que l'arc de Sant Martí estigui sobrevalorat però és tant bonic, sembla tant màgic i apareix tant poc sovint que ens meravella.
Tant de bo no s'equivoqui

M. Roser ha dit...

L'arc de Sant Martí ens suggereix totes aquestes coses que tu dius, però l'altre di vaig veure una instantània d'un llamp que queia just davant de l'Arc...Sort que no sóc supersticiosa!

novesflors ha dit...

És possible que sí perquè aquest arc de St. Martí que ens mostres se'l veu amb molta força.

Carme ha dit...

Em puc quedar a viure en el teu títol?

Se bla un bon lloc, oi? I si a més amés hi ha l'arc de Sant Martí, és un lloc una mica màgic.

:D Bona setmana, Olga!

Helena Bonals ha dit...

Em quedo amb la paraula "arcàdia", perquè m'agrada molt. "Et in Arcadia ego", per sempre!

Montse ha dit...

jo n'estic convençuda, que hi ha un paradís, una mica llunyà, però hi és!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tal com van les coses, si no ens treiem la son de les orelles les quatre barres les portarem a l'esquena marcades amb foc.

Eduard ha dit...

Fràgils, quasi intangibles, fets de fugissera llum, però resolts a retornar sempre d'entre el plugim de la Història. Quina bella metàfora ens has deixat per al nostre petit país!
M'uneixo al teu prec, profanament.
I prego, també profanament, perquè diumenge la barbàrie no embruti la ciutat dins un acte tan innecessari com inoportú.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els somnis es podem fer realitat, molts somnis s'han fet realitat, el nostre somni pot ser una realitat!