CATALUNYA ESPOLIADA PER DRET DE CONQUESTA

CATALUNYA ESPOLIADA PER DRET DE CONQUESTA
*
14-10-13
*
Llegim en la part 7ª del capítol I del llibre “Crónica de Tarragona”, de Fernando Fulgosio, del Cuerpo de Archiveros, Bibliotecarios y Anticuarios, publicat el 1870 a Madrid:
“(1814) En toda la Península no hubo acaso territorio que tanto padeciese como el catalán. Dícese que solo para mantener las tropas españolas dio más de doscientos ochenta millones*. ¡Vean cuánto no perdería la infeliz Cataluña, si al propio tiempo se tiene presente lo que el enemigo tomaba para sí por derecho de conquista!”
1714, 1811, 1936, 2013... ¡Infeliç Catalunya!
En l’actualitat, ens acaben de celebrar honors per a morts del bàndol franquista, silenciant de forma miserable els de la Catalunya vençuda, impagable la imatge de Rouco Varela besant el delegat del Vaticà a la Universitat Laboral de Tarragona. ¡Fins aquí us vencerem!, semblava rubricar.
Però en la nefasta imposició de la llei WERT hi veig també el dret de conquesta: CATALUNYA ES VEURÀ OBLIGADA A PAGAR ESCOLA SEPARADA PER MANTENIR ELS ALUMNES CASTELLANS QUE NO VULGUIN APRENDRE EL CATALÀ. ELS MANTINDREM, COM LES TROPES.
¿Qui són els separatistes? ¿Fins quan ens posaran el peu al coll?I això sense tenir en compte, com ja s’adonava Fernando Fulgosio, “el que l’enemic ens pren per a ell per dret de conquesta”, o sigui, l’espoli. Infeliç Catalunya, ara encara i cada dia més.
*
* Els milions són de rals. Una gran quantitat de diners s’expressaria normalment en rals. Informació de Jordi Rovira.
Collage d’OX


8 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Feia mal de veure, ahir, l'espectacle de les beatificacions quan no s'ha fet net, quan no s'ha reparat res, quan no s'ha aclarit gaire res. El mal més gran no només és la ignorància sinó la voluntat de mantenir-la.

gloria abras pou ha dit...

Quina llàstima, Olga! Per què ens haurà tocat viure sota el poder d'Espanya que no ens vol però no ens deixa anar?

Maria Dolors Giral ha dit...

Fa dos dies tu mateixa omentàves el contrast entre el dolç i l'aspre. Què fàcil és passar del plaent al disguts. Em sembla una metàfora de la situació del nostre país. Perquè no podem canviar les tornes?

Loreto Giralt Turón ha dit...

Per mi només va ser un espectacle de circ... el que no entenc és perquè va assistir-hi en Mas i companyia

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Si el separatisme (millor diguem-li sobiranisme) s'ha fet popular ha sigut a causa dels separadors, expoliadors de diners i de cultura.

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

Justament ahir se li escapava a Vidal-Quadras a Intereconomia que cal suspendre la "colònia" catalana (volia dir autonomia). Doncs bé, ja som camí de descolonitzar-nos. I avui que hem pres dedidits el pas cap a la independència, hem de mirar enrere, però sense ira, i endavant amb la il·lusió d'emprendre un nou camí.

M. Roser ha dit...

Hem d'aplicar aquella dita que tan s'utilitza al veïnat veí, "a palabras necias, oídos sordos", ho dic perquè la llei Wert, no crec que tingui gaire futur...
Petonets Olga.

novesflors ha dit...

Gràcies per la teua recomanació. Em llegiré el fragment del Llibre dels Proverbis que m'has indicat.