*
4-9-12
*
“(...)
Però, oh cendres del rei (1), no desperteu
que, com nosaltres, també sou esclaves.
altres cendres de reis i catalans
per aquest sòl de món són escampades:
esperen una veu que aleni fort
i es remouran en flames arborades,
QUE SOTA DE LES CENDRES HI HA EL CALIU
QUE HA D’ABRANDAR LA PÀTRIA BANDA A BANDA (2).
(...)
*
ELEGIA TARDORAL. Ventura Gassol. (La Selva del Camp 1893-Tarragona 1980) Conseller de Cultura de la Generalitat.
(1) Es refereix al rei Don Jaume.
(2) Les majúscules són meves.
****************************
Us recomano la lectura d’aquest poema, pel que no han passat els anys, perquè cap poeta nou l’ha superat en intencions. Recordant-lo i a la vista dels propers moviments de masses, em faig les preguntes aquestes:
¿On és la veu que alena fort? Jo encara no l’he sentida.
El poble català certament és cendra, som cendra. ¿Realment existeix el caliu?
¿Es farà flama alguna vegada?
¿D’una banda a l’altra de la pàtria?
Ventura, Ventura, com t’hauràs d’esperar...
*
Foto d’OX
7 comentaris:
....DONCS CRIDEM NOSALTRES...
La imatge del foc, les cendres i la brasa ha donat tant en el camp de la poesia!
De moment sembla que cada cop som més bufant per tornar a encendre les brases que s'amaguen sota les cendres. Ja veurem què passa.
La massa crítica està pujant a favor del caliu, i del caliu sortirà la veu. La fe mou muntanyes, però cal empènyer i fan falta les nostres mans. Som-hi!
A mi el que em preocupa, és la divisió dels partits en front de la diada. Per què no busquem un lema unitari? PER LA LLIBERTAT DE CATALUNYA o quelcom de semblant. Si no, donarem una trista imatge de divisió. Una abraçada: Joan Josep
Joan Josep, fa poc vaig escoltar que un filòsof italià, no en recordo el nom, va venir a dir (tampoc no recordo les paraules exactes) que les societats democràticament avançades són aquelles en que la diversitat es fa palesa, per exemple amb la presència de multitud de partits, que vol dir multitud d'opinions o matisos i deia que les societats amb pocs partits tenen tendències totalitàries.
Penso que si ens posem d'acord i bufem alhora, el caliu tornarà a revifar i la flama sortirà en forma de llibertad...
Publica un comentari a l'entrada