MUTIS


MUTIS

*

7-9-12

*

Grupet selecte d’escriptors entaulats davant la paella dels dijous al Racó de Mont-ral. Xiquets, quina bona estona de xerrera i xafarderia, tal com s’escau...

      Jo, consultora del Calendari del Pagès, vaig fer notar que era sant Zacaries. El mut Zacaries, que sempre em fa somriure, perquè els fets bíblics es porten l’oli. L’arcàngel Gabriel va deixar mut el pobre Zacaries, que era cosí polític de Maria, perquè no s’havia cregut unes paraules seves (de l’àngel), Lluc 1,18-24. El va deixar mut fins que va néixer el seu fill, Joan el Baptista que, més tard, també va quedar mut perquè el van degollar (per desig de Salomé, ja sabeu). En el llenguatge familiar també en diem ‘el mut’ dels que es diuen Helmut. I com que hi havia un violinista i compositor cèlebre que es deia Helmut Zacaries, resultava perfecte enllaçar els dos muts Zacaries. De pas, altres Helmuts, com el mut Berger (“La caiguda dels déus”,

“Ludwig”, etc.).

      Però hi ha altres muts que fan mutis, com ara un dels meus editors, el que m’havia d’editar fins que em morís i que s’ha esfumat del món visible però no per a tothom, perquè algunes persones li segueixen la pista amb uns propòsits determinats.

      Altres editors també han fet mutis, m’expliquen alguns coneguts que n’han resultat damnificats. I és que la cultura, bons lectors, fa mutis per inanició.

      Davant de la paella, els escriptors dèiem absoltes al Premi(o) Nacional de Literatura, apunyalat i dessagnat pels propis del nostre país del ser o no ser hamletià. Per a nosaltres, el premi també ha fet mutis, com fa mutis la llengua, mai més ben aplicat (perdó). ¿Per què ens hauríem d’esforçar més a dir: “Parli bé el català” “Escrigui millor el català”, etc. etc., si després els suposats “protectors” l’embastardeixen? Ens han deixat muts, perquè les forces “mortes” també fan mutis, vull dir que la van fent i callant mentre manen. De manera que, amics, muts i a la gàbia, que no en sortirem per molta manifestació que es prepari.

      *
Trobada de dues cosines a casa del mut Zacaries. (Estampas bíblicas)

10 comentaris:

Clidice ha dit...

Aquells que teniu la possibilitat no emmudiu, perquè emmudint ens abandoneu. Potser sí que no ens en sortirem, però no hem d'emmudir, mai.

Helena Bonals ha dit...

Pot ser ben emocionant, encara que no serveixi de res. Com l'art no serveix de res. He après que l'artista en té prou amb alliberar-se, encara que no arribi a ningú.

Júlia ha dit...

Els mutis són molt habituals en el món editorial, encara més en els nostres temps difícils.

Per cert, recordo que un acudit una mica ximplet deia que Sant Maties i Sant Zacaries -cal llegir en castellà- eren els patrons de les treballadores del sexe.

De fet l'artista té sovint, també, una vocació comunicativa, no n'hi prou del tot amb l'alliberament, em sembla. Sobre aquest tema havia tingut en temps passats llargs i profunds debats.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Va bé, això de reunir-se uns quants escriptors. Feina una mica solitària, la nostra, i les eucaristies acostumen a deixar bon record!
Pel que fa al món de l'edició està ben fumut!

Galionar ha dit...

T'admiro pel valor a l'hora de dir les coses clares, Olga, i per mantenir sempre el teu sentit de l'humor. Els temps estan ben fotuts, noia, i els editors són només una petita part dels especímens que desapareixen sense deixar rastre. M'imagino que l'única manera de reaccionar és no llançar la tovallola per més que el desànim ens envaeixi i continuar escrivint, sigui per alliberar-se o per comunicar.
Una abraçada!

GLÒRIA ha dit...

Fantàstics jocs de paraules. Jo conec un editor xerraire que garla per enganyar i robar. Amb el que deu no sé com surt al carrer.
San Zacaries el castigarà potser llevant-li la paraula de la que tant es vanta.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Avui he anat a la Setmana del Llibre en Català. M'han entrevistat pel programa Divendres de TV3. M'han demanat quin era el darrer llibre que havia comprat. He dit La Inundació d'Olga Xirinacs. Bé, no és el darrer que he comprat, però s`ha de fer propaganda dels amics.
He trobat a faltar moltes editorials. No en sé el motiu. Una abraçada: Joan Josep

Joana Navarro ha dit...

Olga, tu ho has dit tot i ben clar que ens ha quedat. Així estan les coses, ells fan mutis, però no tots els segueixen l'exemple.
M'agrada molt la teua claretat d'idees i el joc de paraules emprat.

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

Totalment d'acord amb l'anàlisi, però hem de ser optimistes: viatgem cap a la independència i ja s'hi arreplegarà el qui vulgui. Aleshores, en un país fort, escriure en castellà podrà ser una opció individual, i no una adhesió a la força dominant (del mercat,de la poítica, del..."ecs, aquests provincians, quin fàstic!")

Manel Aljama ha dit...

Comparteixo les paraules de Clídice. Aquesta situació em recorda molt aquelles pel·lis del Marx on sobreviure de l'art i de la cultura és una autèntica aventura.
Una abraçada