SALUTACIÓ AL GREMI DE LLIBRETERS DE CATALUNYA EN EL SEU I CONGRÉS, AMB MOTIU DEL RECONEIXEMENT DEDICAT A AQUESTA ESCRIPTORA.



Benvolguts Llibreters de tota Catalunya, que heu volgut acudir a Tarragona a celebrar aquest vostre Congrés, sigueu benvinguts, ja que veniu a portar notícia de llibres gloriosos.

La invitació de Josep Rovira, de la Llibreria La Capona, en nom del Gremi, és per a mi una satisfacció molt gran. No ho dic per compliment, no us penseu. Ho dic perquè aquest maig passat he fet els 75 anys –en la intimitat, cal dir-ho, ja que la memòria literària del no inclou tots els escriptors que celebren anys, només alguns -. Llavors, compto aquest acte en el record d’aquest temps meu, encara dins de la vuitada. De manera que l’agraïment és doblat.

Aquí hi ha llibreters històrics i altres de més novells. El llibre és la vostra vida: la meva també. Em presento a tots demanant-vos comprensió: sóc una escriptora que no us ha fet guanyar diners, i en tinc una consciència culpable. ¡Tant que hauria volgut que obtinguéssiu beneficis amb les meves obres! I de retruc jo també una mica, és clar. Mireu que n’he arribat a escriure, i de totes les temàtiques possibles, més de 60 llibres i de 300 contes editats. Però em penso que encara dec diners al primer premi que em van concedir, que va ser el Josep Pla, i ves que me n’han donat, de premis, també... per omplir un cove, tots ho sabeu. No podem canviar els destins ni lamentar-nos, com diu el bolero, sinó celebrar que som tots aquí per parlar de llibres.

En la meva experiència literària, ja llarga, he vist com, dels primers editors, amb qui es podia enraonar de literatura i d’art, i ara em referiria a Joan Teixidor, de Destino, per exemple, o a Pere Quart, de Proa, hem passat a una fusió d’editorials similar a les de les caixes i bancs ara mateix. Una absorció piramidal amb exigència de resultats econòmics comptants i sonants, i per la via expeditiva i promocional ben pactada. “Aquest ven”, “aquest no ven”, és la carta de presentació que obre portes als escriptors. La qualitat no compta, o compta poc.

També he pogut veure, com tants d’altres col·legues, la mort dels nostres llibres. Si primer feia plorar, ara m’ho prenc en clau d’humor i ho escric al blog. Començaven a arribar cartes on se’ns deia que els llibres no cabien als magatzems i que s’havien de triturar per fer-ne pasta de paper. Quan feia classes de narrativa a Barcelona, A L’Aula de Lletres i a la Pompeu Fabra, ensenyava als alumnes les pàgines de diari que deien: “Un milió i mig de llibres catalans van cada any a la trituradora.” Així i tot, no es desanimava ningú, i ara tampoc, això que han de pagar força per poder editar.

Després se’ns va dir que els llibres s’incineraven, seguint la línia més actual per a les defuncions. I, últimament, m’arriben comunicats dient que als editors se’ls inunden els magatzems. De manera que els llibres moren d’aquestes tres maneres: triturats, cremats i ofegats. Mai a les biblioteques, centres, escoles, o a qui els necessiti. Som rics, podem llençar.

Cossetània Edicions és a punt de publicar-me una nova novel·la. M’hauria agradat tenir-la el dia d’avui, per celebrar-la ara aquí amb tots vosaltres, però no ha estat possible. La novel·la es diu LA INUNDACIÓ, i no us penseu que és un presagi. O potser sí, ja es veurà. O més ben dit, ja es patirà. Jo voldria que tots li dediquéssiu atenció quan la rebeu. He confiat part de la meva experiència literària actual a la protagonista. El tema no és ni trepidant ni històric ni negre, tal com manen els cànons de venda ràpida. Però quan la tingueu, penseu en aquesta escriptora del sud, que poques vegades arriba al nord gloriós i encara menys traspassa fronteres, no pas per falta de voluntat i lluita personal, sinó per pèssima política literària. Aquell nord enllà, que tots enyorem d’ençà d’Espriu.

Bé. Us desitjo una plàcida estada a Tarragona en aquest any que som Capital Cultural de Catalunya, més o menys visible. Que tingueu força prosperitat llibretera, que un bon llibreter és un tresor, i un llibreter que, a més, sàpiga conspirar a la rebotiga, és una joia rara. Sento les llibreries com part de casa meva. Sempre hi he estat molt ben acollida. I ara, a més, em dediqueu aquest bon record que no oblidaré mai. ¡¡Moltíssimes gràcies, i per molts anys de llibres!!

OLGA XIRINACS 10-2-12

*

Placa de reconeixement a l’escriptora

La néta Gisela m’ajuda a portar les roses blanques obsequi dels llibreters.

17 comentaris:

cantireta ha dit...

Em sents? Sóc a casa, aplaudint-te. Felicitats, te les mereixes totes, les roses de la lletra impresa.

Helena Bonals ha dit...

Molt emotiva, la salutació. 60 llibres aviat és dit...

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El discurs, magnífic, és intel.ligent i ple d'humor. I el reconeixement tan merescut!

Calpurni ha dit...

Sí, merescut homenatge.
El text és ple de veritats.
El reconeixement de la tasca feta no va d'acord amb els llibres venuts sinó amb la qualitat literària que en el teu cas és molta, Olga.
Salutacions.

Montse ha dit...

olga, moltíssimes felicitats. Et mereixies aquest homenatge com el pa que menges (o que no menges?) ;)

Una abraçada!

M. Roser ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
M. Roser ha dit...

Olga, moltes felicitats, pots estar-ne ben cofoia!!!
Molt intel·ligent el teu discurset, ple de fina ironia...Hi ha persones que venen molts llibres, però jo d'aquests no en compro mai, sovint només són foc d'encenalls. La qualitat literària tard o d'hora (més aviat tard), sempre és reconeguda. En el teu cas penso que sempre ha estat molt present i en són una bona prova els premis i ara aquest homenatge...
Felicitats també per aquesta neta que t'acompanya en un dia tan especial.
Una abraçada.

Allau ha dit...

Felicitats, Olga! Eppur, si muove.

Lapsus calami ha dit...

Moltes felicitats, Olga! Tens raó, les coses van com van, no ens agrada, potser canviaran...

El porquet ha dit...

Moltíssimes felicitats, Olga! Què bonic i què rebonic!!!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Honors a qui se'ls mereix per part de qui els sap donar!
Tan bé que aniríem com a país si hi hagués més reconeixements a la feina ben feta i menys enveges.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Alsguns també queden obldats, ples de pols i teranyines en unes golfes o en un prestatge corcat...La cultura de la lectura està ensupida, per no dir morta. Felicitats, perquè t'ho mereixes de veritat. Una abraçada: Joan Josep

Manel Aljama ha dit...

Olga!

Això serveix per compensar amb escreix aquella entrevista tant que et van fer.

Me n'alegro i em sembla poc, mereixes molt més! Són els llibres escrits, la feina feta el que més val.

Ps: Després a la nit ho comparteixo en altres xarxes.

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Moltíssimes felicitats!

Clidice ha dit...

Moltíssimes felicitats, malgrat tot ens en sortirem! :)

Jordi Dorca ha dit...

Per molts anys, Olga.
I sí que arribes, al nord.

Joan ha dit...

Per molts anys i molts llibres.
Les plomes despertes sempre tindran un racó, al nord i al sud.