UN DIA DE FRED

UN DIA DE FRED


*

7-2-12

*

“ (Després de la idea general de país) Passes a allò específic. Ves a una sola persona i viu amb ella, dins seu, amb amor, intentant comprendre el miracle del seu ésser, i expressa la veritat de la seva existència i comunica la seva esplendor pel sol fet que sigui viva, i digues-ho amb gran prosa, poderosa i senzilla, demostra que pertany al temps, al temps i a les màquines i al foc i al fum, als diaris i al soroll. Ves amb ella al seu secret i en parles amb cura, demostra que el seu és un secret humà. No enganyis. No t’inventis mentides per complaure ningú.(...)” Del conte “Un dia de fred”, de William Saroyan (1908-1981).

Podria molt ben ser la recomanació que un entès en narrativa fes a l’afeccionat que li demana consell, seient tots dos davant d’una taula amb cafè calent per tal de conjurar el fred. L’ensenyant buscaria exemples en llibres diversos que disposaria sobre una tauleta, i aniria dient, ¿veus aquesta frase?, ¿i aquesta altra?. O bé li diria a l’acompanyant: ara escriu el primer que et passi pel cap tenint en compte aquests consells alhora senzills i difícils de Saroyan.

No és gens fàcil escriure, no, i molts s’ho pensen. Ara llegeixo una obra que podia haver estat interessant però que enganya, que té ànim d’embolicar fins al punt que el lector desconfia i passa fulls; que banalitza en excés; que no sap descobrir precisament el secret de la persona i comunicar-lo al lector perquè el comparteixi i vegi que és una persona com ell però tan diferent alhora. Que no sap despertar en el lector el plaer tan viu del descobriment, de la claror i de la calidesa que ens fa deturar un moment i exclamar: mireu, aquest paràgraf, i aquest altre... ara poso un senyal aquí per recordar-lo, potser per esmentar-lo en alguna citació o per explicar-lo a algun amic una tarda de fred, compartint un cafè i mirant el mar com passa a profunditats opaques mentre uns enamorats es fan una foto al Balcó.

*

Foto: escriptori de Dostoievski

7 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És cert: escriure no és fàcil, per bé que quan es troba un tema que enamora es converteix en una feina plaent.

fanal blau ha dit...

Buscaré aquests contes, Olga.
Un molt bon dia!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Redactar bé potser està a l'abast de molts, però 'escriure', no. Escriure és això: penetrar l'ànima de les coses i saber-ho transmetre...

Joan ha dit...

Sempre m'ha fet gràcia el concepte d'aprendre a llegir i a escriure. Una cosa és lligar lletres, i l'altra entendre-les.

Helena Bonals ha dit...

Totes les coses són complicades i senzilles alhora, la vida és gloriosa i difícil per a tots.

Fackel ha dit...

Qué sorpresas depara la vida, Olga. Eres la primera persona que conozco que cita entre los libros que ha leído y más le han gustado el titulado "La novela de Ferrara", de Basani, que son varios, claro. A mí también me dejó buen sabor, pero hace de eso ya tanto tiempo...No creas que los onoce muchas gente, no. Me alegro.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

No és gens fàcil escriure bé i sobretot fer-ho d'una manera entenedora, perquè tothom comprengui el teu missatge...
Petons,