RES, NO LI DONAREM

15-12-11


*

RES, NO LI DONAREM

*

“Què li darem a n’el Noi de la Mare? Què li darem que li sàpiga bo?...” Res, no li donarem, perquè amb prou feines si l’hem trobat a n’ell, i quan l’hem trobat ja era mort, i la mare no ho sabem.

“És el tercer nounat que apareix sense vida en centres de reciclatge a Barcelona.” Era una nena, diu el treballador de l’Ecoparc on va ser trobat l’infant en una cinta transportadora. Un infant vora Nadal, a tocar d’un altre nadó a qui cantaran tots els cors celestials; a qui portaran una pell de be pel fred i panses i mel perquè la mare es refaci. La mare. Busquen la mare. ¿Sabeu? Tinc mil i una històries per atribuir a les mares dels nadons que gronxa la cinta transportadora de residus. Totes tristes. Totes lamentables. “No jutgeu”, recomana l’evangeli. Cap judici. Cap recerca. La vida sempre és una condemna a mort amanida amb element sorpresa. “Com un lladre, ve la mort”, torna a dir l’evangeli. Un lladre que a vegades pren nadons.

Un nadó residu, una mare residu. La mare és conscient de l’amputació que ha sofert: sempre es talla el cordó umbilical, sempre s’amputa, se separa, es divideix. Una mare ferida. ¿Qui t’ha volgut tant de mal, mareta? Una història marginal, secreta, furtiva, sempre dolorosa. ¿Per què no em donaves, marona? Ara el nounat no es farà gran i no t’ho podrà preguntar.

*

Collage postal d’OX



7 comentaris:

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Tan cru i tan real...esborronador.
Mentre llegia la teva entrada no sentia cors d'àngels ni olor de mel...ni veia cap estel lluminós en el cel.

M. Roser ha dit...

Molt trist i com diu la companya, esborronador...que deu passar pel cap d'una mare en aquestes circumstàncies? Segurament en el cel d'aquests dies, hi ha una estrella més per cada un d'aquests nadons...
Penso que hem de jutjar el fet, però mai , la persona...
Bona nit Olga,
M. Roser

Lapsus calami ha dit...

Colpidor i tràgic. El pitjor contrapunt d'un Nadal.

Joan ha dit...

Certament, per més imaginació que hi posem es fa difícil d'entendre. La realitat sempre supera la ficció trista i miserablement.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Unes llàgrimes ben grosses que m'han caigut dels ulls, i no ho he pogut evitar. És clar que no renten res, només poden fer companyia a la mare i al nadó desgraciats.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La realitat, sovint massa punyent, ens recorda que en el nostre àmbit no tot són flors i violes.

manel ha dit...

I a la cinta transportadora tot indica que no hi havia flors, ni violes,ni romaní.Unicament un ésser mort, sense nom,petit,nu.I en un altre lloc la prima de risc seguía pujant.També diuen que a qualsevol indret cagará el tió.
¡Que planes que queden les noticies moltes vegades!.Tothom va de pressa,fa fred , bufanda i coll del abric aixecat.Però el pessebre ha quedat buit.