"S'ACABA UNA VIDA I... "

2-12-11



“S’ACABA UNA VIDA I... “

*

Desgraciat eslògan, aquest de la Marató. Per la mala sintaxi i pel significat. Las nostres institucions haurien de saber escriure el català, però ara ja em penso que mai arribarem enlloc: escolto locutors, opinadors i polítics parlant incorrectament tan tranquil.lets. I ara, banderoles mal escrites al vent altra vegada, euros llençats, que en sobren.

El sentit... Fa poc temps, ho vaig escriure en un post, la Generalitat feia observar que l’envelliment de la població amenaçava l’estat del benestar. Conseqüència per a la gent gran que llegeix: tots de cap a mar o al forn de gas, que fem nosa.

Ara què demanen, ¿que es morin força joves? Perquè els òrgans dels nonagenaris o centenaris ben atrotinats estan com per fer-los servir de nou. Entre la minva del poder adquisitiu, l’ofec econòmic i la sensació de sobrar en aquest món, agrairem que s’activi ràpidament l’eutanàsia activa i que es promogui el suïcidi. Abans es parlava d’esperança de vida. Ara, d’esperança de mort. Són consignes institucionals. Davant d’aquest panorama, parlar i escriure bé el català és una fotesa.

*
Collage postal d'OX





6 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sí, crec que els eslògans publicitaris s'han de rumiar bé, i més els que tracten qüestions tan delicades com la salut i la vida.
Si sempre s'ha de ser delicat, sensible i respectuós, amb aquets temes encara més.

Lapsus calami ha dit...

Totalment d'acord. Molt poc afortunat l'eslogan. D'altra banda, el negoci de lo humà -si em permets l'expressió- és la mare de tots aquests plantejaments miserables. "Què bé que ens aniria si l'edat de jubilació vingués a coincidir amb la de defunció", pensament més que actual.

Joan ha dit...

Una més per anar omplint un vas que ja vessa. Ai.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

És un tema molt delicat aquest i haurien de filar més prim ja que estem parlant d'éssers humans i es poden ferir moltes sensibilitats...
Hi ha dies que escolto Catalunya Radio i em poso les mans al cap quan sento persones que teòricament tenen cultura, parlar un català penós...
Bon cap de setmana,
M. Roser

bajoqueta ha dit...

Si que és cert que enguany no l'han encertat gaire amb l'eslògan. Sembla que una persona ha de morir per saber-ne una... Però suposo que només ha sigut això, que després la resta ajudarà a moltíssima gent.

El que passa ara és que tothom diu de tot a tot arreu a qualsevol hora i sense pensar-hi les conseqüències.

365 contes
Terra de llibres

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Això de demanar una base cultural als polítics ells mateixos no ho aprovaran mai, ja que més d'un no passaria el filtre.