*
6-12-11
*
El dia 6 és sant Nicolau de Bari, que no va néixer a Bari ni a Nord-Amèrica, com es pensen bastants, sinó a Myra, a l’Orient, cap al 270. Nicolau s’estimava molt els nens i els regalava llepolies i joguines, perquè al seu temps no hi havia centres comercials on se’n poguessin comprar, per això el sant se’n pot considerar un precursor. A Bari hi ha les seves restes, perquè aquell era temps de persecucions contra els cristians per part dels orientals (com ara, v. Egipte, Índia, etc.). Era tanta la crueltat contra la religió que encara no es deia catòlica, que l’emperador Licini va fer empresonar Nicolau, que ja era tot un bisbe, i manà que li cremessin les barbes. Per aquest fet també se’l considera precursor de la depilació amb brases, preferentment de farigola, com feien els antics romans. Per això es representa el sant com un noi a qui encara no ha crescut el pèl (personatge inferior de la foto).
Per honorar sant Nicolau, patró de les Rússies, i que després ha pres noms diferents segons els territoris: Klaus, Santa, etc., els escolanets de tot el món, inclòs Montserrat, li agraeixen les llaminadures dedicant-li alegres cançons. Amb sant Nicolau ja celebrem que tenim Nadal a tocar de mans i de boca. Que la vida dels infants sigui sempre dolça i mai no falli la mà generosa del sant, amb barba o sense.
*
Collage postal d’OX
11 comentaris:
¡Visca sant Nicolau!
No sabia jo que era precursor de la depilació amb brases... Ja no tenim homes com aquests, com l'emperador Licini, com el patró de les Rússies. Ara a Russia tenen Sant Putin i aquí l'any que ve serà l'any "mariano"...
Una abraçada
Manel
Amb perdó dels lectors i de l'Olga, el meu marit diu que tergiversaven la cantarella aquest dia i molt agosarats cantaven: Virolet Sant Pere, Virolet Sant Pau, els c... em pengen, la cigala em cau, que en venim de Roma...
Em fa una mica de basarda, aquest senyor.
La meva mare em parla de la festa dels 'nicolaus', que celebraven els nens, i la de les 'llúcies', que celebraven les nenes. Uns i altres passaven per les cases a cantar, i la gent els regalava anissets i caramels...
M'agrada la depilació dels romans , devien fer una oloreta de farigola...
Suposo que és el dia que trien el bisbetó entre els escolans de Montserrat...
Bona nit,
M. Roser
M'agrada molt aquesta llegenda, no la sabia, està be aixó dels nicolaus...
fins aviat,
ahh! jo també havia sentit la cançó que nomena la Júlia!
No sabia això de la barba, cada dia s'aprenen coses noves.
Una abraçada
Aquesta és la menys dolenta que he trobat a youtube del Sant Nicolau del nostre benvolgut Schumann
http://youtu.be/SwT9szNiSpo
Ja és respira en l'aire i la llum el Nadal que s'acosta.
A la nostra escola fèiem cada any la festa de Sant Nicolau i cantàvem la cançó dels virolets que diu la Júlia, acompanyada d'una representació (un pèl macabre per nanos tan petits, ara que hi penso) d'un dels miracles de Sant Nicolau: es veu que va ressuscitar tres nens que un carnisser malvat havia arreplegat un dia que s'havien perdut i havia trossejat per donar-los de menjar als porcs. I acabàvem amb una altra cançó que feia més o menys així: "Sant Nicolau/obriu la portalada/que el fred és viu/i és forta la gelada."
El primer metrosexual de la història!
Publica un comentari a l'entrada