¡ POBRES CONTISTES !

17-12-11


*

¡POBRES CONTISTES!

*

Ahir, dijous, una amiga i jo llegíem contes meus en una saleta de la Cooperativa Obrera. Contes meus mariners, entretinguts. El públic, nombrós i atent. Explico el gènere conte, no tan fàcil com pot semblar. Probablement sóc l’autora que té més contes publicats, aproximadament uns tres-cents. En canvi al país sembla que només hi hagi dos contistes: Pere Calders i Quim Monzó, i s’ha acabat el bròquil.

Avui comento aquest cas a un amic de Barcelona. Em respon, amb tota la bona fe: “ M’ha fet gràcia que anomenis Pere Calders. ¡Em pensava que no se’n recordava ningú, ja!”

Ai, quin amarg destí ens espera als contistes. I mira que Pere Calders ha estat llegit i rellegit fins a la sacietat, i els seus contes són molt bons. Fa molts anys que en tinc aquest volum que els aplega, editat per Josep Tremoleda, primera edició 1968 i segona el 1973.

¿Algú de vosaltres, amables bloguistes, blogaires, lectors, recorda Pere Calders? Ho dic per tenir jo alguna esperança...

*

12 comentaris:

Allau ha dit...

Olga recordo perfectament Pere Calders (mexicà i internacional), i Txekhov, i Jesús Moncada, i l'escrivent de Melville, la carta oculta de Poe i el lloro de Flaubert. No pateixis, els teus contes no s'han perdut, només cal que algú els trobi.

Jaume Pubill ha dit...

Jo també el recordo prou bé Calders. Fa temps que no el llegeixo, però considero que és un gran contador, molt agut i amb un gran sentit de l'humor.
Esperem que els que escriviu contes (que no és el mateix que viure del conte) no quedeu oblidats...
Una abraçada i bon Nadal!

SM ha dit...

Jo encara més: de petit volia ser Pere Calders. Copiava el seu estil tan com podia. Però ja tinc una edat, no compto com a jovent. Aquests coneixen més el Pàmies (te l'has deixat) que el Calders, segur.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Estem en la cultura de "l'ultim que ha sortit" i no rellegim. Una abraçada: Joan Josep

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo també recordo Pere Calders , sobretot per Antaviana , el conte del nen que s'inventa una paraula i no sap quin us donar-li. Finalment decideix que serà una nota de l'escola , més important que un excel·lent. Recordo la frase:-Mare avui he tret un antaviana...
A més també el recordo especialment , ja que un any una alumna meva , va guanyar el premi de poesia que du aquest nom...
Em sembla que en algun prestatge hi tinc aquest llibre de Tots els contes...
Petons,.
M. Roser

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els contes de Pere Calders, al meu entendre, són deutors de la imaginació de l'autor i de l'ambient que va viure a Mèxic, un surrealisme màgic que també va impregnar l'obra artística de Remedios Varo.

Lapsus calami ha dit...

M'has fet regirar a la meua caòtica biblioteca. Recordava el nom d'alguns dels seus contes, però no en feia memòria de com es deia el volum... Cròniques de la veritat oculta. Tot un retrobament, sens dubte.

Manel Aljama ha dit...

Servidor que de moment no passa d'intentar fer contes, a més de Calders, ha trobat Rodereda que també en feia i molt bons! I en la llengua del veí, un dels que més m'han agradat han estat Benedetti, sí, tothom el té per poeta però els seus curts també són molt bons.

Jesús M. Tibau ha dit...

Si Calders fos Déu, jo aparcaria l'ateisme.
Encara és una referència, i tant. Per mi ho ha estat. Els primers contes que vaig llegir en català foren seus, i em van obrir tot un món desconegut fins llavors. He llegit tots els reculls, tot i que és cert que potser fa temps que no rellegeixo, però als meus inicis d'escriptor el tenia molt present.
Pe`ro som un país petit, i es ceu que només se'ns permet un contista de guàrdia, i ara és Monzó, pels seues propis mèrits i per està al moment adequat en el moment adequat. Però en català en tenim molts més.
Però no oblidem Rodoreda, Pàmies, Serés, Moncada (que grans els contes de Moncada)..., o altres com Joan Pinyol, Josep Igual...

josepmanel ha dit...

Pere Calders, dius?... És broma. I tant que sé qui és. Hi ha lectures de capçalera inoblidables.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Calders, Monzó, Rodoreda, Moncada, Cortazar... i Olga Xirinacs.

Jordi Dorca ha dit...

Modestament: procuro llegir i rellegir, amb esperança. Sobretot els poemes. Per acolorir-los bellament. Si puc. Si en sé.