¿COM VOLEU MORIR?

¿COM VOLEU MORIR?


*

11-12-11

*

Un estudi recentíssim de la prestigiosa revista The Lancet, del 22-10-11, informa que l’índex de suïcidis a Grècia a causa de la recessió econòmica s’ha incrementat d’un 40%. I els intents de suïcidi, d’un 36 %. S’han estudiat altres països europeus i també Espanya, però fins el 2008/9. Els interessats en el tema poden fer la recerca relacionada amb el nostre país.

Per contra, inquietant informació derivada de l’anterior, han baixat de molt – no sé si en la mateixa proporció- les morts per accident de trànsit. La gent no surt, surten menys si estan a l’atur o no tenen diners, o bé prenen precaucions. Es pot fer la més que probable deducció que no són les campanyes oficials les que deturen els accidents, sinó una altra conjunció més macabra.

Les dues certituds anteriors ens porten a una tercera i greu conclusió: a menys morts en accidents de trànsit, menys donacions d’òrgans i, per tant, dràstica reducció de curacions per transplantament d’òrgans.

Hi ha més derivacions, i aquestes ja les assenyalo jo, no The Lancet: ¿d’on traurem la carnassa? ¿Són aprofitables els suïcides? ¿Parlo massa clar?

Continuo: el comerç clandestí d’òrgans humans. Primer seria el segrest, fet que augmenta de manera silenciosa però implacable: desaparicions de persones que mai seran localitzades. Ja fa molts anys que hi ha buits legals en aquest aspecte del comerç humà. Ara feu un càlcul de possibilitats en la situació actual i us en sortirà una xifra esgarrifosa. Tot de sota mà. Un submón que ens és desconegut o que ens neguem a reconèixer. Vigileu les criatures, que la Terra està formada per depredadors, i aquests són els únics que prosperen.

*

Collage d’Ox sobre “El lamento”, de Germán Hernández Amores (1827-1941)



12 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Quan jo era una nena ja es parlava de tràfic d'òrgans, una pesta moral que, pel que sembla, prospera en temps de crisi i valors obscurs com el poder i el diner...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Això de que s'hagin de morir unes persones perquè unes altres es puguin curar, em fa esborronar una mica...
És ben ve un cercle viciós, tot plegat.
Bon diumenge Olga,
M. Roser

Manel Aljama ha dit...

Pere Calders en un conte dels anys seixanta, "Zero a Malthus" va imaginar un món de rics inmortals i és clar, pobres que han de morir. És just l'argument de "La fuga de Logan" i ara una que es diu "in time". Em segueix agradant el text de Pere Calders. Tenía un toc d'ironia.
Tot el que ara tenim s'estava cuinant des del 1979. Si s'hagués fet tot de cop hauria hagut una revolució. Així, tall a tall, de mica en mica, hem arribat on som ara.
Per sort la Terra és sabia i de tant en tant tremola una mica es treu les puces de sobre...

He compartit el teu text en twitter i en el meu bloc.

Una abraçda

Joan Guasch ha dit...

Hi ha més submons dels que ens imaginem. Per desgràcia, la nostra espècie és massa singular en alguns aspectes.

Júlia ha dit...

Com diu Teresa, això ve de lluny, els infants sempre han estat unes víctimes fàcils, i per això de petita t'avisaven molt que no fessis caps a cap desconegut.

Es trist però la necessitat d'adopcions genera mercats de nadons i la d'òrgans coses pitjors, tens raó.

Helena Bonals ha dit...

Que horribles aquestes notícies. Ja m'ho pensava, això dels suïcidis, no pot ser d'altra manera.

Manel Aljama ha dit...

Olga
Ha estat un plaer.
A l'agost viag fer-lo amb "La nena morta"
Una abraçada!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Resulta espaordidor conèixer el nombre de persones de les nostres comarques que han desaparegut sense deixar cap rastre. On poden ser?

Pilar ha dit...

Les abduccions dels extraterrestres sempre són una bona excusa, per a l'home del sac.

El porquet ha dit...

Caram Olga... quin reguitzell de notícies desalentadores. Certament aquest món està relligat i recontralligat, i si una cosa va bé immediatament una altra se'n veu ressentida de forma negativa, o a la inversa.

Suposo que la conclusió final és que la felicitat completa és impossible.

helena arumi ha dit...

Realment no havia relacionat mai els suïcidis, amb els morts per accidents a la carretera i aquests amb la matèria primera que suposen per un possible trasplantat. I el tràfic d'òrgans que sempre ha existit ens fa baixar a l'infern de l'home com a tal. De vegades em pregunto si la única evolució ha estat la tecnològica.
Molt reflexiu aquest post Olga.

Una abraçada!

Clidice ha dit...

D'una cosa l'altra arribem a la mateixa fi des del principi dels temps. I és que, amb tanta ciència, molts tenen la sensació que no moriran mai.