DE VERDES I DE MADURES

20-12-11


*

DE VERDES I DE MADURES

*

Aquests dies em toca fer força guàrdies a sales d’espera. Si és al matí, m’empasso “Els matins”. Si és de tarda, Julie Lescaut, perquè als consultoris on solc anar sempre posen TV3. Entremig toca una anàlisi, un TAC, una radiografia, un electro. Passo el preoperatori. Res de greu, però el 18 de gener m’obren la panxa i m’apedacen amb xarxes. Pedaços, com es feia amb els llençols vells. Si sabéssiu l’embolic que em faig amb els papers, no us ho creuríeu: recollir aquestes anàlisis perquè són per un altre consulta (alguns serveis són descentralitzats); segellar alguns documents al despatx de la mútua. Visites entre festes. Poso tot el paperam sobre el taulell: “ajudeu-me, maques sisplau”; amb paciència m’assenyalen això, em marquen allò, em posen un post-it. “Us portaré un llibre per cadascuna, de bones minyones que sou.” “¡Que sigui signat!” “Si, però ja serà passat Nadal.” “No oblidi que ha de venir el 29”, em recorda una infermera que està al cas. “Ah, així serà per Reis, no patiu” “No, si el dia 2 ha de tornar...” somriu una altra amb ironia.

Entre visites i comprar a plaça, avui semblo treta d’un conte de Calders, perquè dejuna com vaig, trobo tres amistat de xerrera llarga, i es fa la una, jo amb el carretó ple fins dalt, el sol brillant, la gent feliç a les terrasses fent el vermut. Arribo a casa i tres veïnes que surten i entren; més xerrera. Paret per paret tenim un francfurt: “¿em pots fer dues racions de calamars fregits?” “Dos minutets i llestos” Penso que almenys menjarem alguna cosa calenta. He de col·locar tota la fruita que porto i posar pebrots i albergínies al forn, que es vagin fent. Anava a buscar ànecs i no en tenien. “Encarregui’ls, a veure si en porten...”Demà, a fer cua a primera hora.

Al vespre tornaran a fer resums de debats, investidures i polítiques vàries. ¡Prou! Ja he escoltat Muriel Casals. Ja he col·laborat amb Òmnium, que vaig ser presidenta de la delegació de Tarragona. Prou. Ja sé què és fer un país que, com diu Raimon: “mai no anem fent”. A mi em prenen la sang i els “quartos”. Últimament se m’ha acudit una frase que potser ja hauran dit altres, però ara la dic jo: LA VIDA ÉS UNA VENJANÇA REFINADA AMB RESULTAT DE MORT.

*

Collage postal d’OX

12 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Oh, espero que aquesta intervenció per la qual et prepares no sigui massa cruenta i et deixi un pedaç ben bonic, com aquells que feien, amb tanta mestria, les nostres àvies.
I la tele, segons com més val no mirar-la, tot i la gran temptació, i fer com tu: llegir un bon llibre!

Lapsus calami ha dit...

Em sap greu, Olga. Espere que tot vaja molt bé. Que passes bones festes. Bon Nadal. Estarem pendents de tu, no ho dubtes. Un petó ben gran.

Joan Josep Tamburini ha dit...

I això et passa a tú que ets llesta i espavilada...Jo quan veig a pobres avis, sols, perduts pels grans hospitals...acabo acompanyant al meu i algun altre que s'hi afageix...Una abraçada: Joan Josep

Joan Josep Tamburini ha dit...

¡Ah! i que tot vagi bé. Que era el més important que et volia dir. una altra abraçada: Joan josep

GLÒRIA ha dit...

Desitjo que tot vagi molt bé, apreciada Olga.
Rebi el meu afecte.

Alyebard ha dit...

Una forta abraçada!

Clidice ha dit...

Potser perquè la vida és això, millor mirar-s'ho tot amb una suau ironia, que és el que cal. Què vagi tot molt bé i Bon Nadal :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Tu pots amb tot, Olga. Gregorio Marañon va dir:

Vivir no es sólo existir,
sino existir y crear,
saber gozar y sufrir
y no dormir sin soñar.
Descansar, es empezar a morir.

Tu crees, gaudeixes, pateixes i, crec, no descanses gaire amb l'enrenou que sol haver sempre a prop de casa teva :). Abraçada!

M. Roser ha dit...

Olga , sento que tinguis problemes de salut i espero que no siguin de pes...la veritat és que de vegades t'ofeguen amb les proves i la paperassa i es converteix tot plegat
en una muntanya que no saps per on atacar...
i no oblidem que demà és un dia molt sa, ja que com que no ens toca la loteria ens conformem dient : mentre tinguem salut...
Petons i que tot vagi bé,
M. Roser

hortensia ha dit...

Hola Olga, Una braçada molt fort i espero que no sigui res l´intervensió´voste ès molt forc, et desig un a bona hora i molta sort. Molts de petonets i bon Any Nou.

hortensia ha dit...

Hola Olga, Una braçada molt fort i espero que no sigui res l´intervensió´voste ès molt forc, et desig un a bona hora i molta sort. Molts de petonets i bon Any Nou.

hortensia ha dit...

Hola Olga, Una braçada molt fort i espero que no sigui res l´intervensió´voste ès molt forc, et desig un a bona hora i molta sort. Molts de petonets i bon Any Nou.