¿TARRAGONA CAPITAL CULTURAL? (¡!)


*
¿TARRAGONA CAPITAL CULTURAL? (¡!)
*
Els nostres representants van arribar decebuts de Madrid: no havíem estat ni seleccionats com a Capital Cultural 2016. ¿Ningú s’ha preguntat per què?

Tarragona és la meva ciutat mare: l’estimo i ella m’estima, a ella em dedico amb tota la meva vida i obra i per això dic el que dic, a risc que m’ho retreguin, que ja ho fan. Però resisteixo.
Si aquests comissionats aspirants a Ciutat Cultural es miressin la població com els que ens hi passegem a peu i en parlem cada dia, potser endevinarien el perquè no han aconseguit ni la selecció. El filòsof Ferrater i Mora deia que la cultura és la forma de ser i de viure d’un poble. Per tant, no sols llibres, música i dansa. A la bella i ben situada Tarragona, ens sobra incivisme i passivitat de govern. En els pocs dies que portem aquí després de venir de muntanya i esquivar la barbaritat de decibels de la festa Major, o sigui, l’Ajuntament contravenint la seva pròpia normativa, ens hem trobat ja amb dues molestes actuacions musicals incontrolades davant de casa, sense permís municipal i el que mostro a la foto, avui, amb mendicitat encoberta, perquè van arreplegant dinerons a l’estoig de música. Si intentes estar tranquil a casa perquè has pagat les teves contribucions i hi tens dret, ja et fotràs, que ningú vetllarà pel teu descans. Per a Ciutat del Soroll sí que hi té números, aquesta, sumant-hi els ‘skaters’. La Guàrdia de proximitat, avisada, mutis.
Els amos dels gossos fent malbé els jardins, com sempre: diu la guàrdia que mentre portin corretja, poden destrossar el que vulguin. Chapeau. Al programa Banda Ampla, de TV3 vaig tenir ocasió de parlar-ne, perquè m’hi van convidar. Consolem-nos, potser, perquè a Barcelona a més hi ha barricades i es colen al metro. Aquí encara no hi hem arribat. Però sí que hi ha les mateixes primeres romaneses, vingudes fa anys, que fan marxar els turistes que s’acosten al Balcó a veure el mar i que, cansats de la persistència de la mà estirada al seu davant, toquen el dos. Fantàstic. Les lloses amb inscripcions romanes moren lentament al carrer de Merceria, rosegades per la pluja i la desídia. Les infrastructures i transports són deficients per a ciutadans i forasters. Obres noves mal acabades, com el que seria bonic jardí romà, ple d’herbots i amb un mur escrostonat al final; un futur teatre del que no vull repetir el que me’n va dir un actor expert. Vaja, que no veig per enlloc la ciutat neta, culta, rica, lliure i feliç que demanàvem el poeta, jo i uns quants ciutadans més. Ai, Tarragona, bonica, a veure si algú t’arregla i ho aconsegueixes a la propera.
*
Foto OX. Diuen que són suïssos, però m’agradaria veure si al seu país els permeten aquesta “murga” mendicant.

5 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Mala perspectiva de futur Olga ens dibuixes!

Mon ha dit...

Completament d'acord olga, quan baixo a Tarragona; la meva ciutat natal sento pena, molta pena...

Alyebard ha dit...

És comú a tot arreu, però no per això hem de defallir en queixar-nos. Ara s'acosten les fires de Girona i ja comencen ha arribar, com ocells de pas, tots els pidolaires professionals i els pseudo-músics de carrer.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, Olga! T'hauries de passejar per la Rambla de Vilanova! Allà sí que hi trobaries "cultura", però de la que fa avergonyir tant que és difícil de reconèixer-hi res de propi... Sembla mentida trobar-se tan fora de lloc en el propi lloc, però és així.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Els dipòsits de formigó que subministraven aigua a l'Amfiteatre quan representaven lluites navals també es more de rissa.