CHOPIN


*
CHOPIN
*
-Plany per la mort d’un llibre-
*
Ingrid Fuzjko Hemming toca la Sonata per piano n. 2, Op. 35
La sonoritat vessada per les seves mans m’arriba al cor.
La sonata conté una marxa fúnebre que tothom coneix.
Tots n’escrivim, de marxes fúnebres, algun dia.
Chopin i jo, per exemple: avui m’han mort un llibre.
El vaig idear, documentar, alimentar, caminar amb ell
abans que ell trobés la seva pròpia vida. Va ser breu.
Els seus personatges naixien de la meva carn,
i jo voltava les profunditats marines amb els taurons abans de morir.
Per a ell la ciutat i el mar, i les paraules per a una feliç navegació.
Van morir. Són mortes. El llibre es deia “Pavana per un tauró”.
No és el primer que mor. En porto tants, ja... i els que se’m moriran
mentre visqui per rebre’n la notícia i saber-me vençuda ....
La pavana també és una dansa lenta, volgudament trista.
Fauré i Ravel oferien pavanes a les noies difuntes.
Chopin i Grieg les marxes fúnebres.
Schubert, La mort i la Donzella, i Sibelius un Vals Trist.
Chopin naixia ara fa dos-cents anys: Ingrid Fuzjko me’l retorna.
Ell és immortal però el meu llibre no,
i ara Ingrid i Frederic m’ajuden a plorar-lo. Per caixa, un Steinway.
*
Collage d’OX.
*

7 comentaris:

Arare ha dit...

No ho entenc.

Assassins!

Pilar ha dit...

Quan un llibre mor, no ho fa sol...Tal vegada el va matar alguna de les variants que es volen introduir a la forma actual del llibre?

Príncep de les milotxes ha dit...

Regala'l a la xarxa. És una alternativa, i bona, la generositat.
Que es toquen el nas!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Què ha passat amb el llibre?
Si cal l'editarem de casa i el regalarem als amics, per la qual cosa caldria una tirada ben llarga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Esperem que tansols dormi una temporada en un calaix...i es desperti un dia perque tots podem gaudir-ne. Una abraçada: Joan Josep

Olga Xirinacs ha dit...

No em dec haver explicat bé, perdoneu, i és que el fet era en forma de poema obert, sense aclariments tècnics.

Aquesta novel·la, bellament editada per Columna, ha mort com tants altres llibres que les editorials contínuament descataloguen, retiren de la circulació, cremen o trituren. Tots els autors en tenen males experiències, sobretot si el llibre es ven poc. Més de tres milions de llibres a l'any es destrueixen a Catalunya per part de les editorials: els magatzems no donen abast per contenir tanta producció. Sempre he explicat això als alumnes aprenents d'escriptor, perquè sàpiguen d'entrada quin pa s'hi dóna.

A vegades ens demanen si abans de triturar-lo en volem uns quants, però a l'autor éls llibres se li solen amuntegar a casa i en demana alguns per als amics.

Regalar-los a la xarxa ja ho he fet. Fa uns anys que existeix "Al meu cap una llosa" (Proa - Premi Sant Jordi i Premi de la Crítica), a E-mule, per qui el vulgui consultar. Una de les obres millors des del 84, i que va tenir molt bona crítica. Mai ningú me n'ha dit res.

Els autors ja estem acostumats a aquest estat de coses, i ara no em ve de nou ni en faig tragèdia. Però cada vegada que mor una obra -vull dir editada-, almenys jo no puc deixar de sentir aquella tristesa o recança de l'ésser estimat que perds i que vas crear amb tanta il·lusió i esperança.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els nostres llibres en el seu estat físic -que no espiritual- són material fungible avui dia...
Sí, ens anem acostumant a la 'mort' editorial d'alguns dels nostres llibres.