"¡OH ENVIDIOSOS CASTELLANOS"!



28-10-10
*
“L’ofensiva contra el català s’intensifica.” Titular al diari Avui, 27-10-10.

A la vista d’aquests i altres greuges seculars, parafrasejo una estrofa del “Romancero General”, del segle XVI, on parla Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, quan arriba victoriós a San Pedro de Cardeña. Canvio alguna paraula, però com que el romanço és molt popular entre els que vam estudiar en castellà a la força i sense altres opcions, ja m’entendreu:
“(...)
“ Oh envidiosos castellanos,
cuan mal pagáis vuestra deuda,
que chupáis sin disimulo
la sangre de nuestra tierra.
“(...)
*
Collage d’OX.

7 comentaris:

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

Avui 27/10/10 t'he de felicitar per la teva constància al bloc.
Avui fa dos anys que el vas iniciar i has faltat molts pocs dies a la cita amb els lectors.
Gràcies pel teu regal.
Molta sort!

Helena Bonals ha dit...

El que diu aquest text és ben veritat. I no es diu prou.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Avui, l'entrada al meu blog va sobre el mateix tema.
O reaccionem o ens acabaran d'aixafar.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

L'enveja és corrossiva, destructiva. L'enveja és assassina, voldria eliminar l'envejat...
Cal reaccionar, sí. Però no nosaltres, que ja estem desperts, sinó que han de reaccionar els adormits.

Israel Clarà ha dit...

Dubto molt que els catalans reaccionem. Som un poble de mesells conformistes, al cap i a la fi tenim el que ens mereixem. Pregunto: ¿quants catalans estarien disposats a iniciar i dur fins al final una revolta? O una guerra? ¿Quants catalans estarien disposats a trencar uns quants ous per fer una truita, com deia Lenin? ¿I si això comportés que ens toquessin la butxaca? No somieu, amics meus, no canviarem mai... Som perdedors per naturalesa.

Clidice ha dit...

bé, si els ho diuen en la seva llengua, poc que es deuen poder enfadar no? ells també deuen tenir allò de: "puesto que habla castellano ...". què malament que anem! :(

Manel Aljama ha dit...

Un fragment ben triat.

Castella mai honora ningú i això suposant que siguin castellans, com per exemple Cervantes (amb el seu Quixot ple de catalandes), Colom...
Ja sé, honora els reis i poca cosa més.

Bé siguem optimistes penquem com després del 1714 i ja en parlarem.Si ens barallem tindrem mala peça al teler...

Manel